L’Institut  Municipal de Serveis Socials ha presentat aquest matí la primera diagnosi i el pla local per l’abordatge del sensellarisme  a la ciutat de Tarragona.

La consellera de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona i presidenta de l’IMSST, Cecilia Mangini, ha posat en valor el fet que “per primera vegada, Tarragona compti amb una diagnosi de sensellarisme a la ciutat que ens permeti aproximar-nos a la realitat del fenomen i obtenir una fotografia de l’estat d’aquesta problemàtica”.

Algunes de les conclusions que se n’extreuen d’aquesta diagnosi són que un 88,5% de les persones que pernocten al ras es localitzen al centre de la ciutat; que el sensellarisme a Tarragona té una clara predominança del gènere masculí, tot i que s’ha detectat un augment de les dones en situació de sensellarisme; i que la mitjana d’edat se situa en els 48 anys. La situació econòmica de les persones  en situació de sensellarisme determina que un 63% de les persones reben ingressos i un 37% no en reben. En relació al sensellarisme juvenil, les dades indiquen que la majoria de joves combinen situacions de carrer amb habitatge (aquesta dada indica que no existeix una situació de carrer cronificada, però sí una situació de sensellarisme incipient).

Segons ha explicat la consellera Cecilia Mangini, “davant de totes aquestes dades, des de l’Ajuntament de Tarragona es treballa des d’una dimensió comunitària i preventiva el fenomen del sensellarisme a Tarragona, tant per sensibilitzar a la població com per atendre les necessitats específiques d’aquest col·lectiu”.

De la diagnosi al pla local

Diagnosi en mà, el pla local per l’abordatge del sensellarisme a Tarragona fomenta un model de treball en xarxa entre els recursos i serveis que treballen amb les persones en situació de sensellarisme per un millor abordatge dels casos de les persones i coordinació permanente entre professionals i recursos de què disposa la ciutat.

Aquest treball en xarxa ha de permetre també agilitzar tràmits administratius, proposar recursos habitacionals o d’una altra naturalesa segons el cas exposat i una major coordinació entre territoris.

Una altra línea de treball que proposa el pla és la prevenció i l’abordatge del sensellarisme. I és que el pla inclou una Comissió Permanent d’Habitatge de l’institut Municipal de Serveis Socials, amb la missió d’aglutinar tots els recursos habitacionals dels que disposa l’IMSST. Aquesta comissió té per una banda, una funció preventiva per tal d’actuar davant de situacions de sensellarisme i per altra banda, determinarà el recurs que millor s’ajusti a les necessitats del cas que es planteja.

Un altre dels eixos en què hi posa també l’accent el pla és la perspectiva de gènere, per a poder afrontar el sensellarisme femení i la prevenció, detecció i intervención en les violències masclistes i d’altres tipus que poden ser subjectes les dones al carrer.

La salut n’és un altre eix del pla de sensellarisme, en específic, des de les necessitats de salut que presenta aquest col·lectiu sense que això suposi un element d’exclcusió de la persona dins del sistema de salut.

Finalment, el pla fixa altres punts com ara les actuacions amb aquest col·lectiu en situació d’emergència climatológica, la inclusió social i la dimensió comunitaria pomovent la participació ciutadana en el fenomen, establir un circuit de dotació de recursos o el dret a l’empadronament.

L’abordatge del fenomen fins ara a la ciutat

D’aquesta manera, des de l’IMSST s’ha recordat l’abordatge fins al moment dut a terme al voltant del sensellarisme a la ciutat de Tarragona. Un camí que començava al 2017 amb la creació de la xarxa d’atenció integral a persones sensellar de Tarragona, constituïda per més 20 entitats i serveis , amb la finalitat de crear un marc comú entre entitats i organitzacions que treballessin amb persones sense llar en el procés de recuperació de la màxima autonomia personal. S’han destacat també els 4 recomptes realitzats al 2017,2019,2021 i 2023, amb la participació de més de 150 voluntaris i amb el resultat, aquest darrer 2023, de 78 persones dormint al carrer. Al 2019 i 2023 també s’han realitzat dos censos de persones sense llar, al 2020 es va habilitar un recurs d’Allotjament covid-19 així com el catàleg de recursos per a persones sense llar. Al 2023 es va obrir el Centre de Dia “Tarragona Centre” situat al PASS, per on en només 1 any han passat 300 persones. També al 2023 es van obrir 2 pisos d’inclusió per a persones sense llar (1 per a homes i 1 per a dones).

En aquest sentit, l’Ajuntament de Tarragona, a través d’SMHAUSA, i l’Agència Catalana de l’Habitatge han signat un conveni per tal de posar en disposició de persones sense llar cinc nous habitatges a la ciutat, que sumant-los a aquests dos ja existents, conformen un total de set pisos de transició a la ciutat (21 places).

Es tracta de pisos entre 60 i 84 m2, propietat de l’agència, repartits per la ciutat que acolliran persones en situació de vulnerabilitat a les quals se’ls hi oferirà acompanyament personalitzat seguint el model d’abordatge integral i consensuat del sensellarisme que impulsa el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

El Servei Municipal de l’Habitatge de Tarragona s’encarregarà de la gestió dels habitatges i de cedir-los a les persones que determinin des de l’IMSST.

El conseller d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, ha expressat que “des d’SMHAUSA ens preocupa que els pisos que adquirim puguin complir aquesta vesant més social posant-se a disposició a persones vulnerables”.

El SAI-MAR, a punt

A aquests nous cinc habitatges per a persones sense llar, se sumarà un altre nou recurs habitacional. Es tracta del SAI-MAR, un edific de dues plantes al carrer del Mar que donarà servei d’atenció integral amb 16 noves places a on poder treballar amb dos perfils d’usuaris diferents la reinserció integral de la persona.