L'IMSST presenta els resultats finals de l’estudi sobre l’impacte social de la covid-19 a la ciutat
L’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona amb la col·laboració del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV han presentat aquest dimarts els resultats finals de l’estudi realitzat amb l’objectiu de mesurar l’estat i l’evolució de l’impacte que ha tingut la pandèmia de la covid-19 entre la població de Tarragona.
Segons ha explicat la consellera de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona i presidenta de l’IMSST, Inés Solé, “l’estudi demostra que la pandemia provocada per la Covid-19 ha afectat a les diverses esferes de la vida de les persones. Estem davant d’una crisi econòmica i social sense precedent que està generant que les persones es vegin abocades, d’una manera molt ràpida i radical, a una situació de pobresa relativa o extrema i a processos d’exclusió social als quals les administracions hem de fer front”. Solé ha destacat que davant d’aquesta situación, “la finalitat última de la recerca és replantejar, des de l’acció pública, nous escenaris d’actuació que es basin en polítiques reactives i anticipatives a partir de l’avaluació de l’impacte sobre la població”.
L’enfocament metodològic de la recerca és de caràcter quantitatiu, a partir de dos qüestionaris diferenciats entre la població de 16 a 64 anys i la població de més de 65 anys. El procés de recerca s’ha realitzat a partir d’un estudi longitudinal (durant els anys 2020 i 2021) que permet observar el fenomen de l’impacte de la covid-19 a la població en dues fases diferents de la pandèmia amb les mateixes persones que integren la mostra: una primera fase —“l’inici de la pandèmia i el post confinament”— i una segona fase —“un any després de la pandèmia”—, que correspon al període d’un any més tard de l’inici de la pandèmia.
Resultats més rellevants de l’estudi
Pel que fa a l’àmbit econòmic, l’estudi demostra que existeix una diferència notable entre els nivells de rentes de la població de Tarragona. Més d’un 35 % de la població es troba en el llindar de l’índex de situació de pobresa econòmica, i un 18 % no té cobertes determinades necessitats bàsiques. Aquest fet s’ha agreujat considerablement, en la població, i més particularment en les persones grans.
Pel que fa a l’àmbit laboral, les dades indiquen que, arran de la COVID-19, s’han aguditzat i empitjorat les situacions d’inestabilitat i d’accés al mercat laboral. Entre l’inici de la pandèmia i un any més tard, han augmentat el nombre de persones que han perdut la feina, arribant al 16 % (un 2 % més que durant la primera fase).
En l’àmbit residencial, s’han aguditzat les dificultats per accedir a un habitatge amb les condicions mínimes d’habitabilitat i les dificultats per cobrir les despeses dels subministraments i garantir unes condicions de vida dignes. L’estudi reflecteix un 25% de població en situació d’exclusió residencial i un índex de pobresa energètica d’un 30,3%.
La pandèmia també ha limitat l’accés a l’oci, l’educació i la cultura i ha perjudicat considerablement l’accés a l’atenció de la salut en general i, més concretament, de la salut mental. Entre un 29 % i un 27 % de les persones presenten alguna malaltia crònica o de llarga durada i un 6% de la població manifesta problemes de salut mental. Els problemes amb l’alcohol, substàncies estupefaents i amb el joc van augmentar significativament durant la primera fase de la pandèmia, a diferència de les dades de la segona fase.
Una altra de les conseqüències més evidents durant tota la pandèmia ha estat l’afectació en el benestar psicoemocional i el grau de satisfacció amb la vida, que s’ha vist atenuat. La pandèmia ha posat en valor el paper que exerceixen les relacions socials en el suport pràctic i emocional i en el desenvolupament psicoemocional de les persones. Les dades demostren que, arran de la pandèmia, la població en general valora molt més la seva xarxa social. En canvi, les persones grans manifesten un grau de solitud significatiu. El 33 % dels enquestats majors de 65 anys reconeixen sentir-se soles, posant de manifest la situació de fragilitat social que pateix bona part de la població gran.
Per últim, ha augmentat la necessitat de recórrer als serveis socials durant tot el període de pandèmia fins arribar a un 23 %. Tot i això, les dades també demostren que existeix un fort prejudici vers el fet d’acudir als serveis socials. Tot i que un 20 % de la població verbalitza la necessitat d’anar-hi, només ho faria un 10% segons les dades de la primera fase, i un 4 % ho faria un any després de la pandèmia.
Fase posterior a l’estudi
Des de l’Ajuntament de Tarragona ja s’està treballant per tal que l’estudi realitzat no només contribueixi al coneixement de l’impacte de la COVID-19 entre la ciutadania de Tarragona sinó també que permeti dissenyar noves línies d’actuació per incidir en la millora de les condicions de vida de la població de Tarragona.
Segons ha manifestat la consellera Inés Solé, “els resultats d’aquest estudi ens donen molts indicadors del grau de fragilitat i de vulnerabilitat en la qual es troben moltes famílies i persones grans de Tarragona”. Solé ha reiterat que “davant d’aquesta realitat, s’imposa un nivell d’urgència per evitar que les situacions de pobresa sobrevinguda aboquin a més persones a situacions d’exclusió social severa i pobresa extrema irreversible”. Solé ha remarcat que “hem d’entendre aquesta crisi sense precedents com un fenomen estructural i amb una mirada multidimensional, per això les mesures les hem de definir des d’una òptica transversal en les polítiques socials”.
Ara, els resultats i conclusions d’aquesta recerca es treballaran en una segona fase, mitjançant un espai col·laboratiu i participatiu, on tinguin veu tots els actors de la comunitat. Per una banda, des de l’Ajuntament s’impulsarà una jornada de reflexió a nivel tant polític com tècnic i, per altra banda, es crearà un espai obert de participació on donar veu a la ciutadania i a entitats socials de la ciutat perquè puguin prioritzar les propostes d’accions més adients, per així acabar tenint un catàleg de mesures de l’Ajuntament de Tarragona per reduir l’impacte de la covid-19 en les desigualtats socials de la ciutat.
