Futbolista serrallenca
Rosa Mallol Pons, nascuda el 25/12/1953 al barri del Serrallo, és descendent d'una família de tradició pesquera. Durant la infància va estudiar al Col·legi del Serrallo i després a les monges carmelites.
Quan tenia tretze anys va començar a treballar al Mercat Municipal de Tarragona; posteriorment, en una empresa automobilística, i, fins que es va jubilar, a la Confraria de Pescadors del barri del Serrallo, on conduïa un toro per transportar les mercaderies de peix. Va ser la primera dona que exercia una tasca com aquesta.
Quan era jove va començar a practicar atletisme al Nàstic, en concret llançament de pes i disc, tot i que finalment es va dedicar al futbol.
Futbolista professional
Als 17 anys, el Nàstic va cedir el camp de futbol perquè l’USFEAC organitzés un equip femení. Després d’això, la Rosa va decidir continuar jugant a futbol durant un any a Reus. Casualment, el RCD Espanyol també hi jugava, i la va fitxar professionalment.
Als 19 anys, i durant els divuit següents, combinava la seva feina a Tarragona amb els entrenaments a Barcelona amb el RCD Espanyol, els partits, les competicions... En aquella època no es cobrava cap sou. Van haver de bregar contra comentaris masclistes per ser jugadores de futbol, esport en què no era freqüent que juguessin les dones. Recorda especialment un campionat europeu, sobre l'any 1978, en el qual li van donar el trofeu com a millor jugadora.
Castellera i cap del misteri del Sant Sopar
A més, pertanyia a la Colla Castellera dels Xiquets del Serrallo, de la qual va ser presidenta. També estava vinculada a la Colla dels Diables Voramar, en la qual fou portant de la Víbria.
Des del seu naixement és sòcia del Gremi de Marejants, entitat en la qual la seva família estava molt arrelada. Pel que fa a la Rosa, es va vincular al pas del Sant Sopar des de la seva creació, i en va ser portant durant nou anys. Actualment és la cap del misteri, sent la primera dona amb aquest càrrec durant la Setmana Santa.
Va participar l'any 2021, junt amb altres voluntaris i voluntàries, en el documental Tarragona no era una festa. Les mamelles de la Víbria i altres models de rebel·lió, amb la voluntat de mantenir la memòria de les lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals de Tarragona en l'època del postfranquisme. Es va estrenar al Teatre Metropol.
Avui dia continua vivint al seu estimat barri del Serrallo, junt amb el seu gos el Trasto.
