Advocada i política local feminista
Ana Santos Gorraiz va néixer a Tarragona l'any 1966. Va passar la seva infància entre Madrid, Valls i Tarragona, ciutat de la qual es va enamorar i on va fer créixer les seves arrels i va edificar el seu futur.
Va cursar estudis universitaris de dret a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Autònoma de Madrid i a la UNED, i va rebre formació com a tècnica de vendes i comunicació i de seguretat en el treball.
Va començar la seva carrera laboral com a administrativa a les oficines de Caixa Tarragona, a l'empresa pública d'habitatge social de la Generalitat i a Correus de la nostra ciutat.
Va ser cofundadora d'un comerç local de música ubicat a la Rambla Vella, responsable de gestió de clients en una empresa de publicitat i codirectora d'una empresa editorial i de comunicació, on gestionava l'àrea de disseny i maquetació.
FITES SOCIALS DES DE LA POLÍTICA
Després de diversos anys dedicats a la política municipal com a membre de l'Executiva del PSC, on va ser secretària d'Immigració, de Cultura i de Polítiques d'Igualtat, o com a presidenta del Consell de Dones de l'Agrupació del PSC, també va ser membre d'entitats de la ciutat, com la Cooperativa Obrera Tarraconense, on va ser secretària del Consell Rector, i de l'Associació de Veïns del Port de Tarragona. L'any 2015 va entrar al consistori municipal integrant la llista de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, i va exercir com a consellera de Serveis a la Persona, Polítiques d’Igualtat, Gent Gran, Voluntariat, Salut Pública i Serveis Socials.
Des de les seves regidories, va aconseguir augmentar la inversió en serveis socials, va proporcionar millores a múltiples llars de jubilats de la ciutat, va lluitar per la igualtat de drets en tots els seus aspectes i va ser una ferma defensora del moviment feminista i LGTBIQ+. Entre d'altres, va crear la campanya "Respecta'm" i va aconseguir per primer cop penjar la bandera de l’orgull gai a la façana de l’Ajuntament.
La seva lluita incansable es resumeix en una frase: “Que el coneixement ens porti a un món, si no fàcil, sí més humà”.
