El conseller de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Manel Castaño, va fer públic ahir en la Comissió Local de Protecció Civil el projecte de Revisió, anàlisi i proposta de millores i bones pràctiques comunicatives de l’actual sistema de gestió d’informació a la població i de les accions incloses al Document Únic de Protecció Civil Municipal de Tarragona (DUPROCIM). Un informe elaborat per la Fundació URV a petició de l’Ajuntament de Tarragona amb l’objectiu de millorar la comunicació de risc en situacions de crisi i d’emergència a la ciutat.  

El projecte s’ha desenvolupat durant 6 mesos (desembre de 2020-maig 2021) i ha anat a càrrec dels doctors Jordi Prades Tena i Juan Luis Gonzalo Iglesia, membres del Grup de Recerca en Comunicació ASTERISC del Departament d’Estudis de Comunicació de la  Rovira i Virgili. Juntament amb els investigadors principals, també hi ha col·laborat el doctor Jordi Farré Coma. Aquest informe ja era una prioritat de la conselleria l'any 2019, i per aquesta raó es va pressupostar el 2020 ja que “enteníem que es podia millorar la manera com comuniquem en cas d’emergència” ha apuntat el conseller de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Manel Castaño. Amb l’accident de Iqoxe es va constatar aquesta necessitat i ha servit de punt de partida i anàlisi per l’estudi. A partir d’aquesta diagnosi, Castaño ha explicat que hi ha la intenció que “properament s’elabori un pla de comunicació d’emergències que ja té una partida aprovada”. El conseller també ha explicat que des de l’Ajuntament s’espera “el nomenament del nou delegat del Govern per tal de dur a terme aquesta tasca de manera coordinada”. 

Després de moltes entrevistes amb responsables polítics i tècnics de diferents organismes i institucions, aquest projecte aporta informació sobre les capacitats, debilitats i necessitats dels actors que interactuen en la comunicació de risc del Camp de Tarragona. Per la qual cosa, el document apunta propostes de millora com enfortir els vincles comunicatius entre les administracions i la població, posant l’accent en les comunitats afectades pel risc químic, amb les  associacions de veïns com a públic objectiu prioritari.  

La resta de propostes són: 

• Comunicar immediatament l’emergència amb la informació disponible i actualitzar-la a mesura que es disposi de noves dades. En cas de no tenir més informació, repetir la disponible. Les instruccions han de ser clares i concises, i en cap cas contradictòries. Sirenes, megafonia mòbil de la Guàrdia Urbana i xarxes socials han d’anar plegats de la mà L’equip de comunicació de l’Ajuntament ha de disposar de la mateixa informació que tinguin en cada moment l’alcalde i el director del PLASEQTA (delegat del Govern). 

• La cap de premsa de l’Ajuntament de Tarragona ha de poder assistir a les reunions del Consell Assessor del PLASEQTA, junt amb l’alcalde i la seva cap de gabinet, i coordinar-se amb el cap del Gabinet d’Informació del PLASEQTA. 

• L’equip de comunicació del DUPROCIM ha de prendre més protagonisme en els plans d’emergència, la seva experiència i professionalització el capaciten per assessorar l’alcalde i el director del PLASEQTA pel que fa a la comunicació. 
• Cal reforçar la informació sobre la modificació del criteri pel qual es faran sonar les sirenes en cas d’emergència Cal destacar que l’activació de les sirenes no està necessàriament condicionada a la toxicitat d’una hipotètica fuita i que, per tant, no s’esperarà a tenir els resultats de les anàlisis de les estacions ambientals i de la xarxa perimetral de control de la qualitat de l’aire, que cal ampliar i desplegar en la seva totalitat. 

• Cal establir procediments de fact-checking contra les fake news per evitar la desinformació. Almenys un dels gestors externs de les xarxes socials de l’Ajuntament de Tarragona ha d’ocupar-se de desmentir informacions falses durant l’emergència. 

• L’app tgn emergències ha d’incorporar un servei d’alarma per alertar de l’emergència i enllaços a les xarxes socials d’Interior (Protecció Civil, Bombers i Mossos d’Esquadra). Cal promocionar l’ús de l’app tgn emergències per part de la població a través de tots els canals de comunicació de l’Ajuntament per convertir-la en un mitjà de referència, de la mateixa manera que ho ha de ser Tarragona Ràdio. Cal incloure a l’app, en la secció de telèfons d’interès, URL’s i adreces d’e-mail. 

• Promoure i participar en l’elaboració de continguts relacionats amb els processos químics: qui els duu a terme, quins productes utilitzen, quins riscos comporten, com es transformen, quines mesures de seguretat es prenen, quins contaminants produeixen, com es mesuren, com afecten la salut i el medi ambient... 

• Cal familiaritzar la població sobre l’activitat diària dels polígons petroquímics a través de les xarxes socials (vídeo, podcast) i dels mitjans (premsa, ràdio i TV). Aquestes accions comunicatives prèvies a l’emergència ajuden a entendre millor què passa en els moments crítics, quan hi ha més incertesa i la població necessita saber com actuar. 

• Informar la població que es realitzaran proves de sirenes per comprovar-ne el funcionament i abast no és suficient. No només és insuficient per l’escàs nombre de proves realitzades, sinó també perquè no involucren la població. Per això cal realitzar també simulacres periòdics, avaluar-ne els resultats i donar-los a conèixer. 

• A l’entorn digital cal combatre la desinformació amb fact-cheking. Fora de les xarxes cal tenir en compte la població exclosa, la que no té competències i la que no participa de l’entorn virtual. Els mitjans clàssics, les xarxes socials i els sistemes d’alarma físics no són excloents, sinó complementaris, i cal utilitzar-los coordinadament. No tothom utilitza xarxes socials ni tampoc les mateixes xarxes/ app’s. Entre els que les utilitzen, la diversitat de xarxes socials fragmenta l’audiència. Cal proporcionar continguts adaptats als diversos públics i formats en funció de la xarxa i aplicació elegida.