L'ús del desfibirl·lador és molt fàcil. Pot ser utilitzat pràcticament per qualsevol persona que hagi rebut informació bàsica, no cal que qui l’utilitzi sigui metge o tingui una formació sanitària.

1. Cal apropar-nos a la víctima i comprovar si està conscient i si respira. Una bona manera és parlar-li per veure si reacciona i apropar la cara a la seva boca per determinar si respira.
2. Cal demanar ajuda a les persones que hi ha a la vora i trucar al telèfon d’emergències: el 112. És recomanable realitzar aquesta acció mentre ja es va a buscar el desfibril·lador més proper. Si algú ens està ajudant, el millor és que cadascú faci una cosa.
3. Un cop som davant el desfibril·lador (DEA), hem d’obrir-ne la caixa amb decisió, agafar-lo i córrer per portar-lo fins on és la víctima.
4. Un cop som al lloc dels fets, hem d’obrir la tapa de l’aparell i escoltar i seguir les instruccions que ens dóna la locució.
5. El primer pas és descobrir el pit de la víctima.
6. Després, cal agafar els pegats (els elèctrodes), desenganxar-los i col·locar-los sobre el tors de l’afectat. Un, el que es prefereixi, s’ha de posar a la part dreta, sobre el pit (per sobre el mugró). L’altre, va a l’esquerra, per sota el pit, a la zona de les costelles.
7. Quan l’aparell ho indiqui, ens hem d’apartar de la víctima perquè el DEA doni la descàrrega elèctrica.
8. Si la persona recupera la consciència, només ens queda esperar els serveis mèdics. Si no és així, el DEA segueix monitoritzant el pacient i indicant-nos els passos a seguir. L’aparell determina si calen noves descàrregues i, de ser així, les va administrant, sempre amb previ avís. Les persones que en tinguin nocions, poden fer massatge cardiorespiratori entre una i altra descàrrega.
9. L’últim pas, és esperar l’arribada de l’assistència mèdica i explicar-los la situació. Ells s’enduran el DEA ja que conté informació de les constants del pacient.