Els retrats de Montserrat Abelló i Olga Xirinacs s'incorporaran al Saló dels Tarragonins Il·lustres
El Consell Plenari del proper divendres 19 de febrer portarà a aprovació la incorporació dels retrats de les escriptores tarragonines Montserrat Abelló (1918-2014) i Olga Xirinacs (nascuda l’any 1936). Totes dues amb destacades obres en la literatura catalana i amb diverses distincions a nivell nacional com la Creu de Sant Jordi, i ciutadanes, com l’aprovació d’atorgar-li aquest 2016 el títol de filla predilecta –pòstum- a Abelló o la Medalla de Plata de l’Ajuntament de Tarragona a Xirinacs, l’any 1986. En tots dos casos ja s’ha encomanat el retratista a nivell particular i les obres, un cop enllestides, seran exposades primer a la rotonda (entre sala actes i saló de plens) i passat un temps d’exposició, el quadre d’Abelló passarà al Saló dels Tarragonins Il·lustres, més conegut com Els Penjats.
El Palau Municipal té una llarga trajectòria històrica i acull una sèrie d’espais emblemàtics com són el Pati Jaume I, o la mateixa sala d’actes amb la decoració noucentista (sXIX) que el caracteritza; però en l’històric edifici també es poden contemplar quadres, obres d’art d’alta qualitat com són un quadre de Salvador Dalí i d’altres gravats antics. Al mateix temps, també acull una sèrie de retrats tant d’alcaldes (al passadís que porta a la sala d’actes), aíxí com de personatges tarragonins rellevants, que presideixen les parets de la rotonda i del saló d’Els Penjats.
Aquí hi tenim retratats, per exemple, Antoni Rovira i Virgili (polític, historiador i periodista 1882-1949), Eduard Saavedra i Moragas (Enginyer de camins, polític i acadèmic 1829-1912), Josep Pin i Soler (escriptor 1842-1927)...i així fins a 12, dels quals només un correspon al d’una dona, la poetessa Maria Josepa Massanés (1811-1887). A partir d’ara, tal i com ha informat avui la portaveu del govern, Begoña Floria, “aquest espai d’alt honor per a la ciutat comptarà amb la presència de dues dones més que ajudaran a equilibrar encara que sigui parcialment la representació femenina entre els personatges més destacats de la ciutat”.
Montserrat Abelló (1918 –2014)
Poeta i traductora. Montserrat Abelló ha estat una de les més grans poetes catalanes del darrer quart del s. XX i inicis del XXI. A la seva qualitat poètica uneix la reivindicativa dels drets de la dona. Ha obtingut alguns dels guardons més rellevants de la cultura catalana, com ara la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca com a traductora (1998), el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia (1999) per Dins l'esfera del temps, el Premi Cavall Verd–Josep M. Llompart de poesia (2003) per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002; la Lletra d'Or (2003) també per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002; el Premi Cavall Verd–Rafel Jaume de traducció poètica (2007), per Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963, de Sylvia Plath; el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2008), pel conjunt de la seva obra com a poeta i traductora; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008) i el Premi Nacional de Cultura (2008), aquests dos darrers per la seva trajectòria professional i artística. El 2005 la Universitat de Vic li va retre homenatge durant les IX jornades de Traducció, que van acollir el primer Congrés Internacional sobre Gènere i Traducció. L’octubre de 2006 va oficiar com la poeta d'honor en el 6è Festival de Poesia de Sant Cugat. El 2003 va rebre un homenatge dels Escriptors del Camp de Tarragona a la seva ciutat natal i el 2011 va pronunciar el pregó de la festa de Santa Tecla. Ha publicat una dotzena de llibres de poesia i 25 traduccions. Amb poemes traduïts per ella s’han creat quatre espectacles. Els seus poemes han estat musicats per Txiki Berraondo (1980) o Mariona Sagarra (2007).
Olga Xirinacs (1936)
Escriptora que ha obtingut els premis més importants de la literatura catalana: Sant Jordi, Ramon Llull, Sant Joan, Ciutat de Palma i Carles Riba, entre altres. Compta amb dos premis de la crítica. És Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona, l'única dona després de Mercè Rodoreda; els tres guardons els va guanyar a Lausana, Munic i Barcelona. Té 60 obres editades entre poesia, conte i novel·la. Amb vora 300 contes publicats per a adults i infants, es pot considerar que el seu conjunt de contes forma un catàleg important, avalat per les crítiques mestres de Pere Calders, Joan Triadú i altres. Va ser secretària de la Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Tarragonins i membre de la Junta d’Òmnium Cultural a Barcelona. El 1986 presidí la Comissió Territorial a Tarragona del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Durant els anys del mandat pastoral de l’arquebisbe Pont i Gol va treballar per Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi com a cap de demarcació. La seva implicació en la projecció de Catalunya i Tarragona ha estat i és constant. El 1986 li va ser atorgada la Medalla de Plata de l’Ajuntament de Tarragona, el 1987 va rebre el guardó Tarragoní Fidel i el 1990 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Internacional.
