Després de dues setmanes d’intens treball en la investigació arqueològica per tal de comprovar la conservació de les restes absidials i la tomba martirial de la Basílica de Sant Fructuós; avui finalment s’ha confirmat aquesta realitat amb la presentació a càrrec de l’Ajuntament, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Bíblic/Arquebisbat de Tarragona.

Sota la direcció arqueològica de Josep M. Macias Solé (investigador de l’ICAC), Andreu Muñoz Melgar (Museu Bíblic Tarraconense/Arquebisbat de Tarragona) i Imma Teixell Navarro (Conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona); s’ha dut a terme aquest projecte i s’ha pogut comprovar la seva existència, l’estat de conservació i la seva rellevància com un dels conjunts basilicals martirials més significatius de la Península Ibèrica; per tal de fer-ne un estudi exhaustiu i tornar-ho a tapar amb les màximes mesures de seguretat per a la seva conservació.

En el treball doncs s’ha localitzat l'espai absidial de la basílica de Sant Fructuós, així com la tomba núm. 24 (documentada així per Mn. Serra i Vilaró), la qual va ser identificada amb la tomba martirial on va ser dipositades les despulles dels tres màrtirs cremats vius a l'arena de l'amfiteatre (Però que des del segle VIII es troben disperses per la geografia mediterrània). La cripta dels Arcs també s’ha netejat i tractat per fer-ne la documentació fotogramètrica.

Donada la importància d’aquesta troballa el proper diumenge 2 de novembre de 10 a 14 h es durà a terme una jornada de portes obertes per tal que la ciutadania pugui conèixer in situ els resultats. Amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, es farà un recorregut que s'iniciarà per l'entrada de la Necròpolis Paleocristiana (Carrer Ramon y Cajal) i s’utilitzaran els passos soterrats entre el MNAT i la fàbrica de Tabacs, per accedir fins a la Cripta dels ARcs i a l'excavació que encara romandrà oberta.

Resum històric
Entre 1926 i 1933 l’arqueòleg Mn. Joan Serra i Vilaró excavà en els terrenys de la Fàbrica de Tabacs on documentà una basílica construïda a partir d’una tomba sagrada. Aquesta és l’església més antiga coneguda a Tarragona. Llurs constructors disposaren que l’esmentada tomba quedés integrada al bell mig de la capçalera d’aquesta església i que sobre ella s’erigís l’altar eucarístic. Les evidències arqueològiques documentades per Mn. Serra i Vilaró li portaren a la conclusió que, en aquest sepulcre, foren enterrades les despulles martirials del bisbe de Tàrraco, Fructuós i dels seus diaques, Auguri i Eulogi, cremats vius a l’amfiteatre l’any 259.

La basílica fou construïda a finals del segle IV o inicis del segle V, en els moments d’oficialització del cristianisme. Tenia uns 39 m de longitud i una amplada de 18,50 m. i presentava un absis semicircular flanquejat per dues estances amb funcions funeràries i de sagristia. Una d’aquestes dues estances és l’anomenada Cripta dels Arcs. La basílica tenia tres naus, transsepte i un contraabsis als peus de la basílica. En el subsòl de les naus havia nombrosos enterraments. A la basílica també se li adossaven alguns mausoleus funeraris. Els fidels volien inhumar-se en aquest espai eclesial o prop d’ell, a tocar de la tomba martirial.

És així que entenem la gran concentració d’enterraments dins l’església i el seu cementiri annexe, a més d’una altra basílica més petita als terrenys de l’actual Parc Central. Al costat de la basílica s’aixecava un complex arquitectònic amb un baptisteri i dependències de difícil interpretació: episcopi, monestir, espai per acollir peregrins... Al finalitzar les intervencions de Mn. Serra i Vilaró, les restes de la basílica quedaren colgades no quedant constància si, amb la construcció de la Fàbrica de Tabacs, aquestes foren conservades o destruïdes.

Amb l’objectiu de comprovar la conservació de les restes de l’espai absidial i la tomba sacra, vuitanta set anys després, ara un equip d’arqueòlegs de l’Ajuntament de Tarragona, l’Arquebisbat de Tarragona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica escometen una intervenció arqueològica. Per tal de verificar la conservació d’aquestes restes per tal de facilitar, en un futur, la recuperació de la major part de la basílica, l’equip d’arqueòlegs ha procedit al seu estudi i documentació. També ha efectuat neteja de la Cripta dels Arcs per ampliar el coneixement d’aquest espai i aplicar noves tècniques de la imatge per proposar una restitució virtual d’aquesta construcció.