Demà a les 10 hores, l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, acompanyat del subdelegat del Govern, Jordi Sierra, i la tinent d’alcalde de Patrimoni, Carme Crespo, inaugurarà el projecte urbanístic i arqueològic dels Jardins del Vapor, al carrer del Pare Agustí Altisent, al costat de les escales mecàniques del carrer del Vapor.

L’obra ha consistit en l’enjardinament i adequació de la zona arqueològica ubicada entre els carrers Vapor i Ferrer i Duran, en la part inferior on s’ubiquen les escales mecàniques que salvaven el desnivell de les antigues Cent Escales. També s’ha realitzat la urbanització del sector transformant els carrers del voltant en nous carrers amb plataforma única per tal de donar preferència al vianant respecte al cotxe. Amb aquesta actuació es pretén posar en valor les restes arqueològiques trobades en el sector i aprofitar l’accessibilitat i la conversió en zona de vianants de la zona per crear un nou punt d’atractiu turístic i cultural a la ciutat.

L’obra ha tingut un cost de 400.000 euros i ha estat finançada pel fons de l’1% cultural del Ministeri de Foment, que afegit a les escales mecàniques i l’Escola Oficial d’Idiomes acumula uns 9 milions d’euros d’actuació en aquella zona. La superfície de la zona dels Jardins del Vapor és de: 2.127,55 m2.

Història

Els Jardins del Vapor ocupen un dels espais amb més història de Tarragona. Es tracta d’una antiga platja utilitzada com a rada per l’assentament ibèric, ja existent al segle V aC i precedent a la ciutat romana. Amb l’arribada dels romans l’any 218 aC i la creació del nucli urbà de Tarraco, a partir del segle II aC aquest espai va mantenir el seu antic ús, esdevenint el primer port romà de la ciutat durant la segona meitat d’aquest segle.

Entre l’últim terç del segle I dC i el principi del segle II es va dur a terme una important remodelació urbanística de la zona ocupada per l’antic port republicà. Aquesta reestructuració ja va ser iniciada en l’època de l’emperador August amb la construcció del teatre i va concloure amb la construcció del nou port flavi a la segona meitat del segle I dC.

En aquest context la zona va adquirir un caràcter lúdico-monumental gràcies a la construcció en aquest espai d’una gran font monumental. La font romana presenta una planta circular i està formada per una exedra semicircular amb sis columnes de bases àtiques d’ordre toscà, que forma part d’una estructura centrada respecte l’espai escènic. Al centre també hi ha un lacus o bassa, la qual rebia part de l’aigua en forma de cascada a través de la seva teulada.