El carrer Colom va albergar un espai de culte dedicat a les nimfes. Les excavacions arqueològiques que es van fer a l’estiu a la confluència de l'avinguda Ramón y Cajal i carrer Colom van posar al descobert noves i importants troballes. En concret, s’ha localitzat una petita ara o arula de pedra del Mèdol, una peça escultòrica amb restes d’una inscripció. La seva interpretació ha servit per definir els usos d’aquest espai, que data del segle I dC. La importància d’aquesta troballa és que es tracta del primer nimfeu del qual s’han trobat indicis reals de la seva existència. Els treballs d’excavació i investigació, que s’han fet amb l’empresa Codex i amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona, han suposat la descoberta d’un total de 12 graons, limitats per uns murets laterals on s’ha localitzat restes de pintura.
“Estem pràcticament convençuts de que forma part d’una àrea de culte a les nimfes”, assegura l’arqueòloga municipal, Imma Teixell, presentant com a prova addicional la troballa d’una peça de 20×18 centímetres amb restes d’una inscripció llatina que formaria part d’una petita ara (altar) en honor de les divinitats de la natura de la mitologia grega i romana.
L’excavació es va tapar “amb materials reversibles (lloses alveolars)” que facilitaran la seva futura reobertura, gràcies a la col·laboració de l’àrea de projectes del consistori. Tanmateix, la tinent d’alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, assegura que “l’objectiu, més endavant, és completar el projecte i museïtzar l’espai”.
A mitjans segle V dC, aquest accés queda taponat per una sèrie de nivells de terra. En un d’aquests estrats es va recuperar una petita ara o arula de pedra Mèdol amb restes d’una inscripció que vam interpretar, per paral·lels documentats en altres punts de l’imperi. Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs, però també dels arbres, dels boscos, de les muntanyes i les coves. Eren benignes per als mortals, i pel que respecte a les nimfes aquàtiques, la seva aigua tenia propietats curatives. El seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns petits santuaris anomenats nimfeus.
Un nimfeu era un monument de l'antiga Grècia i Roma dedicat a les nimfes, especialment a les de les fonts, les nàiades. Originàriament es tractava de brolladors situats en coves naturals, que segons la tradició eren l'habitatge de les nimfes de l'indret. Això feia que de vegades s'adaptessin com a fonts públiques. Més endavant, es van anar construint en grutes artificials i també podien representar l'acabament monumental d'un aqüeducte.
Els nimfeus d'època romana deriven de les construccions de l'orient hel·lenístic. En la major part es tractava d'edificis circulars decorats amb estàtues i pintures, que servien alhora de santuari, dipòsit d'aigua i lloc de trobada. Podia tractar-se d'una sala més àmplia de l'habitual, que donava al jardí, destinada a celebrar-hi els banquets i matrimonis, caracteritzada per jocs d'aigua en forma de font, de nínxol recobert de mosaics o de petita cascada artificial. Clars exemples són el nimfeu del palau de Domicià, els nimfeus de la vil·la Adriana a Tívoli, els nimfeus de Leptis Magna o el de l’àgora d’Atenes.
