Els treballs realitzats al Camí de la Fonteta evidencien la potència arqueològica d'aquest espai
S'han documentat mausoleus romans en aquesta zona que actualment ocupa el carrer d'Eïvissa
02/10/2009
Gairebé a la finalització dels treballs arqueològics que s'estan portant a terme en la reserva arqueològica del carrer Eïvissa (conegut també com a Camí de la Fonteta) dins del programa del Fons d'Inversió Local, la tinenta d’alcalde de l’Àrea de Patrimoni, Rosa Rossell, ha volgut donar a conèixer els resultats arqueològics.
D’una banda, cal destacar que els treballs desenvolupats han ratificat i evidenciat la important potència arqueològica així com musealitzable de l'espai. D’altra banda, també s'han documentat mausoleus romans, així com part del Camí de la Fonteta, entre moltes altres restes.
La intervenció ocupa una superfície aproximada de 1.400 m2 dins l'àrea del PERI 2, on les nombroses i importants troballes arqueològiques properes van condicionar la seva preservació com a Reserva Arqueològica.
El Camí de la Fonteta: Història
L'actual carrer d'Eïvissa és la fossilització de l'anomenat Camí de la Fonteta, un camí medieval que alhora ressegueix el traçat d'una via romana preexistent i que ha estat identificada en l'excavació arqueològica on ara ens trobem. És a més, el principal vial romà d'accés i sortida de la ciutat de Tàrraco pel seu costat sud-occidental.
Amb la gran reforma dels sistema viari que s'estableix a partir d'August, aquesta via, amb petites modificacions en el traçat i sobretot amb una sèrie de repavimentacions, es mantindrà vigent fins a l'època tardana, tal i com han evidenciat les darreres troballes ceramològiques exhumades.
L'element que singularitza el solar és un nou tram de la via romana del Camí de la Fonteta, construïda amb graves fluvials i argamassa. Genèricament s'han detectat dues fases del vial, datades en època romana altimperial, al segle II, i tardoantiga, al segle IV.
Al costat nord de la via s'hi va desenvolupar una intensa activitat funerària, datada entre els segles II i V, tot destacant la presència de tres mausoleus. Ja al segle IV, una reestructuració urbanística del sector va significar l'ocupació parcial de la via amb diversos dipòsits i una conducció, tal vegada pertanyent a estructures domèstiques.
El final de l'ocupació antiga d'aquesta zona es produí vers el segle VI, si bé després d'un hiatus de nombrosos segles, alguns punts tornen a recuperar-se a partir del segle XIX. En són exemples diversos murs, canalitzacions i una bassa. Finalment, les evidències més properes són els abocaments de terra i rebutjos constructius realitzats d'ençà la segona meitat del segle XX.
