Tenint en compte que el portal del Roser correspon a un accés a la muralla romana obert en època medieval i, que per tant, la seva execució resultà una alteració evident de la fortificació romana, la Conselleria de Patrimoni optà pel criteri més adient per reflectir un moment cronològic concret .

 

A banda d’aquesta premissa, el criteri utilitzat en la restauració de les dovelles i brancals del portal del Roser consistent en la reconstrucció volumètrica es troba fonamentat en discerniments tècnics. Tenint en compte que les peces conservaven més del 50% de la superfície lítica original, s’optà per utilitzar morter de reintegració, concretament un morter lleuger d’adormiment hidràulic, de baixa densitat, elevada duresa, esculpible i modelable. Aquest material compleix amb tots els requisits exigits per a qualsevol material nou en la bona praxi de la restauració, com ara higroscopicitat i comportament similar al material original, però sobretot permet reversibilitat i, a la vegada, una durabilitat molt perllongada en el temps.

 

En el cas que s’hagués optat per la restitució amb pedra natural similar, la intervenció hagués comportat l’eliminació de part de les peces primeres, amb la conseqüent destrucció de parts originals del portal.

 

Durant l’avanç dels treballs de restauració s’apreciaren característiques originals de la construcció, les quals foren aplicades i, forçosament, es convertiren en directors inamovibles per a seguir executant les tasques de restauració. D’aquesta manera en el rejuntat de les dovelles s’ha respectat la junta existent, no amagant en cap moment part de les arestes originals de les dovelles.

 

Pel que fa a l’adequació cromàtica, només s’han patinat els volums recuperats de les dovelles. Es tracta d'una pàtina artificial que es perdrà progressivament per a deixar pas a l’oxidació natural de la pedra i, per tant, conclourà en la seva pròpia pàtina natural. Cal incidir que les parts originals en cap cas han estat tractades cromàticament i només s'ha dut a terme neteja, amb la qual cosa s’ha extret la crosta negra existent i s'ha recuperat el color de la pedra.

 

Per últim, com a mètode de protecció i per assegurar encara més una llarga durabilitat dels treballs realitzats, s’executà una hidrofugació de l’arc, tractament que permet l’evaporació de l’aigua interior i evita la filtració d’aigua de pluja pels capil·lars del suport.