La muralla va ser la primera gran construcció que els romans van dur a terme, poc després d'establir-se a l'indret. Aquest assentament militar primigeni fou l'origen de la futura ciutat de Tàrraco.
Recinte de culte i Fòrum Provincial
Cap a l'any 73 dC, en època de l'emperador Vespasià, es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat. Tenia la funció de dirigir la província des del punt de vista polític i econòmic.
El Circ es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià, i formava part del gran complex monumental provincial, del qual ocupava la terrassa inferior. El seu estat de conservació és excepcional. El circ va ser, sense cap mena dubte, l'espectacle de masses de més popularitat al món romà.
El Fòrum de la Colònia va ser el centre neuràlgic de Tàrraco. Els carrers principals hi conduïen i s'hi concentrava tota l'activitat pública de la ciutat, per la qual cosa es va convertir en un punt de trobada i de reunió de les elits locals. A més, s'hi va desenvolupar tota l'activitat administrativa.
El Teatre romà de Tàrraco estava ubicat a la part baixa de la ciutat —a tocar del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària—, aprofitant el fort desnivell del terreny per a recolzar-hi, en part, la graderia. Conserva restes de les tres parts fonamentals de l'edifici.
Amfiteatre, basílica i església romànica
L'Amfiteatre va completar la trilogia d'edificis d'espectacles (teatre, circ i amfiteatre) distintius d'una ciutat romana de primer nivell. Posteriorment, al seu interior s'hi va construir una basílica de culte dedicada a als màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, i, més tard, es va edificar l'església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.
La Necròpolis és una de les àrees d’enterrament més extenses i importants de Tàrraco. Es tracta d’un cementiri excepcional, considerat dels més grans i importants de tot l’occident de l’Imperi romà.
L'Aqüeducte de les Ferreres es va construir al segle I dC. La conducció recollia l'aigua a l'actual localitat de Puigdelfí i la conduïa fins a Tàrraco. El pont de les Ferreres es va construir per tal de salvar una vall natural.
La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del segle I dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Escipions és l'origen del nom tradicional.
El Mèdol és una gran foia de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra en època romana. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra de 16 metres d’alçada que marca la cota original de la roca abans d’iniciar-se l'explotació.
Localitzada a Constantí, a 6 km de Tarragona, Centcelles va ser una vil·la agrícola pròxima a Tàrraco que en el segle IV es va convertir en un magnífic monument funerari, digne d’alguna important personalitat. La part més admirable del mausoleu és un espai circular de més de 10 metres de diàmetre i 13 d’altura.
Aquesta vil·la romana localitzada a Altafulla, a 12 km de Tarragona, és un dels conjunts més importants d'Hispània en la seva categoria. Un important nucli residencial, amb rics elements decoratius, mostra com era la residència d'un alt càrrec de l'administració de Tàrraco.
L'Arc de Berà és un arc honorífic situat en el traçat de la Via Augusta, a uns 20 km al nord-est de Tàrraco. Fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura entre el 15 i el 5 aC i dedicat a l'emperador August.