Aquest dijous dia 1 de juny ha tingut lloc l’acte de cloenda del projecte de les llambordes stolpersteine, les pedres de la memòria que des del passat mes de març s’han col·locat davant dels edificis on van viure tarragonins deportats als camps d’extermini nazis. L’Ajuntament de Tarragona, a través de la Conselleria de Memòria Democràtica, s’ha sumat així a aquest projecte impulsat pel Memorial Democràtic de Catalunya. En total es col·loquen 24 llambordes i aquest matí s’han instal·lat les últimes sis.

L’acte de cloenda, emmarcat en el Programa de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona, ha començat a la plaça del Rei i ha estat presidit per l’alcalde de Tarragona en funcions, Pau Ricomà; i ha comptat amb la participació del conseller de Memòria Democràtica en funcions, Manel Castaño; el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font; el president d’Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Manuel Calvo, diversos familiars dels deportats tarragonins i un grup d'alumnes de quart d'ESO de l'Institut Martí Franquès.

"Avui culminem la col·locació de les primeres 24 stolpersteine a la ciutat de Tarragona, un acte que amb la mateixa emoció i respecte vam iniciar el passat 31 de març", ha manifestat Ricomà, qui ha destacat que cada llamborda col·locada "als carrers de la nostra ciutat recorda un nom, una vida, una història que mai no ha de ser oblidada". "Aquestes llambordes són una crida a la reflexió i a l’acció. Ens recorden els perills de l’odi, el racisme i la intolerància, i ens insten a treballar per construir una societat justa, tolerant i lliure de prejudicis", ha afegit.

"És molt important i de justícia mantenir la flama de la memòria democràtica", ha manifestat Castaño, que ha recordat la creació de la conselleria de Memòria Democràtica a l'Ajuntament de Tarragona i del Programa de Memòria Democràtica de Tarragona. Castaño ha destacat la importància d'involucrar a les noves generacions "per tal que entenguin què va passar i esdevinguin el nostre relleu en el treball de memòria democràtica".

La representant de les famílies dels tarragonins deportats, Esther Roca, ha subratllat la importància del dia d'avui: "Avui és un dia molt important per totes les famílies, totes tindrem un lloc on plorar o anar a veure el nostre familiar". Per la seva banda, Calvo, ha destacat que les llambordes stolpersteine "ens permeten recuperar les històries familiars, però també recuperar els valors pels quals aquestes persones van ser deportades. Van ser els primers lluitadors antifeixistes, uns valors que avui, més que mai, hem de tenir presents". Finalment, Font ha manifestat que aquestes stolpersteine dedicades als deportats tarragonins "són un homenatge personalitzat, reflexiu, discret i no monumental, que es vol erigir en un mur contra la intolerància i les actituds antidemocràtiques”.

Un cop finalitzats els parlaments, Ricomà ha lliurat uns poms de flors als familiars de Josep Madarro, de Josep Maria Llaveria, de Josep Barba i de Joan Llagostera. Tot seguit s'ha sentit la cançó Retornarem de Ricard Garriga i s’ha iniciat un itinerari en el qual s’han col·locat les últimes sis llambordes corresponents a Josep Madarro Rodríguez (carrer de la Nau, 15), Jaume Badia Garin (carrer Natzaret, 7), Jordi Gras Ferré (al carrer Cuirateries, 22), Josep M. Llaveria Sauné (carrer Sant Llorenç, 12), Josep Barba Roca (carrer del Vidre, 10), i Joan Llagostera Gavaldà (avinguda Estanislau Figueras s/n).

55 veïns de Tarragona, deportats als camps d’extermini nazis

L’any 1945, quan les tropes aliades van alliberar els camps, més de 5.000 dels 9.500 personers republicans espanyols deportats ja havien mort assassinats o per les inhumanes condicions de vida que hi havia als camps. Bona part dels que van sobreviure no van tornar a Espanya i van fixar la seva vida a l’exili.

Amb les dades actuals es pot conèixer que 55 veïns de Tarragona, tots homes, van patir tot aquest odi. D’aquests, 34 van morir assassinats, 1 va desaparèixer i 20 van ser alliberats. Es tracta d’una xifra considerable si es té en compte que en aquells anys la població de Tarragona no sobrepassava gaire els 35.000 habitants. De fet, la demarcació de Tarragona va ser la sisena més afectada de tot l'Estat espanyol, amb un total de 209 deportats d'arreu de les comarques tarragonines.

Les stolpersteine

Les stolpersteine són un projecte artístic dissenyat per l’alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947) en record de totes les víctimes del nacionalsocialisme alemany. Demnig va crear i col·locar la primera stolpersteine l’any 1996 i, des d’aleshores, n’hi ha més de 82.000 repartides per tot el món. Es tracta del projecte de memòria descentralitzat més gran. Cada llamborda és única i es fa artesanalment, com a mostra de respecte i d’humanitat, per contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. En alemany, stolpersteine significa “pedra que fa ensopegar” i, d’acord amb Demnig, “no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor”.