El setembre de l’any 1977 ja feia gairebé dos anys de la mort del dictador, el general Franco. El procés de reforma política conegut com la Transició s’havia iniciat i les primeres eleccions a Corts Constituents s’havien celebrat el 15 de juny d’aquell any. Tanmateix, a Catalunya, encara no havia retornat de l’exili el president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas. Per la seva banda, els ajuntaments es continuaven mantenint com a hereus del règim dictatorial que no acabava de desaparèixer, però amb una autoritat i una gestió cada vegada més criticada i menys reconeguda per la societat.

En aquest context, el dia 10 de setembre, cap a dos quarts d’onze de la nit, més de sis mil persones es van aplegar en el tram final de la Rambla, vora el Balcó. Hi va haver actuacions castelleres que van acabar amb dos pilars de quatre amb la senyera aixecada per l’enxaneta, marcant un dels moments de més eufòria col·lectiva. Seguidament, després d’escoltar la intervenció del senador tarragoní Josep Anton Baixeras la multitud va iniciar la manifestació, encapçalada també pels parlamentaris Josep Sendra, Josep Subirats i Josep Solé Barberà. Al capdavant, una gran pancarta unitària amb el lema “Estatut d’Autonomia”. Darrere, setze grans pancartes més, amb lemes reivindicatius com “Les dones volen les lleis de la Generalitat”, “La joventut de Tarragona vol l’Estatut” o “Eleccions immediates per un Parlament català”.

Des del Balcó l’itinerari va passar per la Rambla, carrer Sant Francesc, Rambla Vella, Portalet i plaça de la Font. Poc abans de la mitjanit, la comissió delegada de la manifestació entrava a l’Ajuntament de Tarragona, en la façana del qual no hi havia hissada cap senyera ni bandera. A la plaça, mentre els manifestants cridaven “consistori, dimissió!”, els comissionats eren rebuts al Saló de Plens pel darrer alcalde franquista, Esteve Banús, a qui van lliurar els plecs de signatures d’adhesió dels ciutadans de Tarragona amb els punts programàtics de l’Assemblea de Catalunya: llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.

Com recull la crònica de Frederic Porta, publicada al Diario Español, la manifestació “entusiasta, ordenada y masiva”, després d’haver cantat vàries vegades “Els Segadors”, es va anar desfent i fins a les dues de la nit encara hi havia grups per la Rambla.

Ara que s’acosta la celebració de l’Onze de Setembre és oportú recordar la primera Diada que es va commemorar a Tarragona, la de l’any 1977, ara fa 43 anys i, en concret, la manifestació que es va dur a terme la nit del dia abans.

Article originalment publicat al blog de l'Ajuntament de Tarragona.

Text: Jordi Piqué Padró (Cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal)
Fotografies: Ramon Segú Chinchilla, 10 de setembre de 1977. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu.