El dia 6 d’agost de 1932, la premsa recull la primera notícia de la preparació d’un concurs de castells que s’havia de celebrar a primers d’octubre a la plaça de braus de Tarragona. Es calculava que els premis podien superar les 5.000 pessetes i que “d’anar les coses tal com els organitzadors es proposen, mai s’haurà vist un conjunt de castells com el que està en preparació.” Un mes més tard, l’article titulat el “El refloreixement de l’art casteller” (Diari de Tarragona 09.09.1932) manifesta que “no es parla d’altra cosa arreu de la ciutat que del proper concurs de castellers (...) L’expectació és gran a Tarragona, però ho és més encara als pobles de les comarques veïnes on l’afició castellera a arribat a un punt que voreja la passió i en certs moments, el deliri”.

En aquest ambient d’efervescència castellera, a quarts de quatre de la tarda del diumenge dia 2 d’octubre, ara fa 88 anys, davant d’unes sis mil persones, les quatre colles participants van fer la seva entrada a la plaça: vella i nova de Tarragona i vella i nova de Valls. Es van aixecar castells com els tres de set, quatre de set i pilar de 5. Cal assenyalar l’intent de la colla nova de Valls amb el quatre de vuit.

Acabat el concurs, el jurat, presidit pel músic Pau Casals, es va dirigir a l’Ajuntament per a resoldre els premis que s’havien d’atorgar. El veredicte va ser: primer premi a la Colla Vella de Valls, 3.000 pessetes i Copa de la Generalitat de Catalunya; segon premi a la Colla Nova de Valls, 2.000 pessetes i Copa Ajuntament de Tarragona; tercer premi a la Colla Vella de Tarragona, 1.250 pessetes i Copa Ajuntament de Valls; quart premi a la Colla Nova de Tarragona, 750 pessetes i Copa Ajuntament del Vendrell. Després de rebre els premis, la colla guanyadora de Valls va aixecar davant de l’Ajuntament de Tarragona un quatre de set i un pilar de 5. 

Dos dies més tard, l’editorial del Diari de Tarragona, va admetre que durant el concurs hi va haver alguns errors d’organització i va lamentar l’absència dels castellers del Vendrell que finalment no van participar. Tanmateix, reconeixia que l’experiment va ser un èxit  i que, al mateix temps, la ciutat va poder retre un homenatge de simpatia a Pau Casals, “consagrat des d’ara com el més autoritzat paladí de l’Art Casteller.” Aquesta primera edició va tenir continuïtat l’any 1933, però després ja no es va tornar a convocar fins a l’any 1952.

El finançament dels premis i de les despeses generades per l’organització del concurs, a més a més de ser assumida en part per les diferents administracions, va comptar amb 6.725 pessetes recollides per diferents establiments i particulars cooperadors que havien fet aportacions d’entre 25 i 200 pessetes.

En el context de la Segona República, proclamada un any abans, la potenciació de la instrucció pública i la determinació per aprofundir en el procés de normalització de l’ús de la llengua catalana van ser dos dels eixos principals de la nova política municipal republicana. En aquest marc, l’Ajuntament de Tarragona, presidit per l’alcalde Pere Lloret, també va promoure altres expressions culturals com el primer i segon Concurs de castells, els concerts natura a la pedrera del Mèdol (1930-1933) i els actes de la Diada de Sant Jordi.

Text: Jordi Piqué Padró. Cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal

Fotografies: imatges de la plaça de Braus durant la celebració del primer Concurs de Castells, 2 d’octubre de 1932 (Foto H. Vallvé. Placa de vidre. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu).