L’exposició Revolució i Guerra Civil a Tarragona amb imatges d’Hermenegild Vallvé es trasllada al primer pis de l’Antic Ajuntament (carrer Major, 41). La mostra es pot visitar de dilluns a dissabte de 10 a 21h i diumenges de 9 a15h i estarà oberta fins al mes de juny. El recull fotogràfic forma part dels actes de commemoració del final de la Guerra Civil a Tarragona i es va presentar juntament amb el llibre Revolució i Guerra Civil a Tarragona, en imatges d'Hermenegild Vallvé de Jordi Piqué Padró.

Ara l’Antic Ajuntament acull aquesta mostra que proposa un recorregut visual per una ciutat revolucionària, centrada en l'esforç bèl·lic de la rereguarda i que pateix directament els efectes del conflicte, la Tarragona dels anys 1936 - 1939. Hermenegild Vallvé Vilallonga, va néixer a Tarragona l'any 1893, ciutat en la qual va treballar i viure fins a la seva defunció l'any 1973. Fill del pintor Hermenegild Vallvé Virgili, s'inicià de molt jove en el món de la fotografia.  Quan només tenia tretze anys, va aconseguir el carnet de premsa de la Ilustración Española. Va establir les bases de l'incipient fotoperiodisme esportiu de la dècada dels anys vint, conjuntament amb altres fotògrafs catalans. Durant la seva llarga trajectòria professional, uns seixanta-set anys, va col·laborar en diversos diaris i revistes il·lustrades com La Hormiga de Oro, La Vanguardia, Diario de Barcelona, Diario de Tarragona, La Cruz, El Día Gráfico, Il·lustració Catalana, Marca, ABC i Blanco i Negro.

Les imatges, amb una gran qualitat i d’un valor documental inqüestionable, van il·lustrant l'ambient de la revolució obrera que es desfermarà pels carrers de la ciutat com a resposta al cop d'estat d'uns militars rebels contra el règim legítim i democràtic republicà: desfilades de milicians i milicianes, mítings, enterraments de caiguts al front... 

Les fotografies també mostren la vida quotidiana durant els primers mesos del conflicte bèl·lic. Les escenes de treball al camp o al port es complementen amb les imatges de l'arribada dels primers nens refugiats, les escoles del Consell de l'Escola Nova Unificada o de la Cooperativa Popular instal·lada a l'església de Sant Joan. El testimoni gràfic dels efectes devastadors dels bombardejos de l'aviació feixista sobre la població civil de Tarragona queda recollit en diferents imatges d'una ciutat sobre la qual s'havien llençat 3.800 bombes i causaren 230 víctimes mortals. Tot plegat, imatges d'una Tarragona potser encara poc coneguda, però que fàcilment es pot reconèixer en els edificis i carrers que es conserven malgrat el pas inexorable del temps.