La signatura del conveni entre l'Ajuntament de Tarragona i la Comunitat de Regants de Tarragona permet que la documentació generada per aquesta entitat ja pugui ser consultada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, a l'Espai Tabacalera.

La necessitat de regular i normalitzar l'ús de l'aigua per a l'explotació agrícola de les productives hortes situades al voltant del nucli urbà de Tarragona es remunta a mitjans del segle XIX, quan desapareixen els antics drets feudals.

L'any 1845, amb el patrocini de la l'Ajuntament de Tarragona, es constituirà la Junta d'Aigües del Riu Francolí i de les Mines Ferrarota i Protectora, integrada pels propietaris de les hortes tarragonines. Posteriorment, l'any 1936, l'antiga societat es convertirà en la Comunitat de Regants de les Hortes de Tarragona.

L'aigua destinada al rec procedia de les aigües subterrànies del riu Francolí, de la Mina Ferrarota, de la sèquia del Molins situada a la Pobla de Mafumet, i de la sèquia del Rec Major. Tot plegat, l'aigua gestionada per la Comunitat havia de regar 470 ha, més de 1.100 jornals d'horta.

A inicis dels anys quaranta del segle XX, la Comunitat de Regants de Tarragona integrarà 314 associats, principalment pagesos, petits propietaris amb menys de 2,5 jornals. Tanmateix, com a exemple de gran propietat destacarà els trenta jornals d'horta de Rafael Pou de Foxà.

La Comunitat de Regants s'estructurava en l'Assemblea General de Propietaris, la Junta de Govern i el Jurat de Regs. Els judicis celebrats pel Jurat de Regs, encarregat de resoldre els conflictes relatius al reg, es desenvolupaven de forma verbal i senzilla, inspirant-se en el Tribunal d'Aigües de València, i els veredictes eren executius i inapel·lables.

La documentació instal·lada en vint caixes d'arxiu, comprèn el període que va des de 1845 fins a 1966 i destaquen els llibres d'acords, la correspondència, els llibres de socis i les actes del Jurat de Regs.

La consellera de patrimoni historicoartístic de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, ha destacat: "És d’agrair l’interès de la comunitat de regants de posar a disposició de la ciutadania els seus fons. L’arxiu de la ciutat és un patrimoni que cal valorar al màxim perquè és la memòria de la nostra ciutat".