Una de les obres més emblemàtiques d'aquest arquitecte va ser el projecte de Mercat Central que enllestí l'abril de 1912. A finals de l'any 1913 es van iniciar les obres i la inauguració solemne es va celebrar el dia 26 de desembre de 1915. Altres obres significatives han estat l'edifici de l'Escorxador, actual seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, l'edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense, el Col·legi dels Germans de la Salle i el Col·legi i Església de les Carmelites. En l'àmbit de l'urbanisme, durant els 42 anys en què va assumir les funcions d'arquitecte municipal, cal destacar el Pla d'Eixample de l'any 1922. Una expansió del nucli de la ciutat que anava, d'una banda, des del Parc del Miracle, a l'actual zona de l'Amfiteatre, fins a la Plaça Imperial Tarraco, i de l'altra, des de la Plaça de Toros fins a l'avinguda de Catalunya.

A més a més de la nova xarxa de clavegueram, l'any 1931, durant la Segona República, Josep M. Pujol de Barberà va dirigir el sistema de captació i elevació d'aigua, així com la construcció d'un dipòsit d'abastiment a l'Oliva i la nova xarxa de distribució. Fins aleshores, el deficient subministrament d'aigua potable havia sigut una de les principals mancances de la ciutat.

• Accés a l'audiovisual Josep M. Pujol. L'arquitecte i l'espai