L'exposició Platges de Tarragona, cinquanta anys després, organitzada pel Patronat de Turisme i l'Arxiu, després de ser exposada a l'Espai de Turisme durant el mes de gener, ara es pot continuar visitant des d’avui i fins al 29 d'abril a L'Arxiu, M2, Espai Tabacalera, Avinguda Vidal i Barraquer, de dilluns a divendres, de 8 a 15h. La combinació de postals dels anys seixanta de Ramon Segú Chinchilla i les fotografies actuals de Rafael López-Monné serveixen per valorar les transformacions que s'han registrat en les platges del nostre litoral o bé per comprovar com molts dels espais continuen, sortosament, gairebé inalterats.

Moltes coses han canviat en els últims cinquanta anys. La població de Tarragona ha augmentat de 57.428 a 136.689 habitants. El turisme també ha registrat un creixement meteòric passant de prop de 30.000 visitants a més de dos milions a l'any, dels quals 400.000 pernocten a la ciutat. La Tarragona subdesenvolupada econòmicament d'inicis dels anys seixanta s'ha transformat ara en una de les àrees industrials i turístiques més dinàmiques de Catalunya. Malgrat canvis esdevinguts, profunds i de tota mena, el sol i les platges del litoral tarragoní continuen essent un dels elements d'atracció turística que ofereix la ciutat, a més de la cultura i el seu patrimoni.

A inicis del segle XX, va ser el passat romà allò que atreia a Tarragona els primers visitants. Però a partir dels anys seixanta, el turisme va experimentar un creixement espectacular i les platges tarragonines es van afegir als atractius més valorats pels nous visitants.  L'any 1961 varen ser atesos a la Oficina de Información y Turismo més de 23.000 turistes i es va registrar el pas per Tarragona de 129.117 cotxes de matrícula estrangera. La ciutat, però, només comptava amb 717 places repartides  entre 8 hotels i 18 pensions, així com 4 càmpings. L'emblemàtic Hotel Imperial Tàrraco, amb 170 habitacions, no es va inaugurar fins a l'any 1963.

La postal turística—el precedent més directe del WhatsApp actual—, servia per enviar salutacions als amics i familiars i al mateix temps, les postals mostraven l'atractiu del lloc que es visitava i, a Tarragona, als anys seixanta, van començar a popularitzar-se les dedicades a les nostre platges. Així doncs,les imatges del Miracle, de l'Arrabassada, de la Savinosa, de la Llarga o de la Punta de la Móra van començar a viatjar arreu d’Europa i el món.

El turisme però, no sols es va convertir en una nova font d’ingressos i d’ocupació; també va significar una via d’aire fresc per on es “colaven” els costums i mentalitats d’una Europa lliure i optimista. Les comparacions respecte a l’endarreriment social i econòmic que es patia, eren inevitables.

RAMON SEGÚ CHINCHILLA, serà la tercera generació de la línia de fotògrafs de l'establiment Chinchilla, iniciada per Gerard Chinchilla Berenguer i continuada per Ramon Segú Palau. A l'edat de quinze anys s’inicià en les tasques que comporta l’ofici del fotoperiodisme, professió que va exercí per a mitjans escrits com Diari de Tarragona, El Correo Catalán, Tele/expres, El Noticiero Universal o per les agències Europa Press i l’Agència Fiel, així com col·laboracions més puntuals amb revistes de turisme i de viatges.

RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ és geògraf i fotògraf. Estudiós del senderisme com a fenomen social i turístic. Combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l’Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.Ha publicat diversos llibres dedicats a festes tradicionals, territoris i paisatges i les seves imatges han aparegut en mitjans com el Magazine de La Vanguardia, el Dominical d’El Periódico, GEO, Descobrir Catalunya, Altair, Grandes Espacios o National Geographic.