L'alcalde i la filla de Josep Maria Boronat signen el conveni de cessió del fons documental de l'escriptor
Amb motiu dels actes de celebració dels 76 anys de la fi de la guerra civil a Tarragona, demà divendres 16 de gener a les 19h a l’Arxiu de l’Espai Tabacalera l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, presidirà l’acte de signatura del conveni de cessió del fons documental de l’escriptor, poeta, advocat, jutge i polític catalanista Josep Maria Boronat Recasens, nascut a Tarragona el 4 de febrer de 1904.
La seva filla, Maria Mercè Boronat Blanch, seguint les últimes voluntats del seu pare, lliura a l’Ajuntament de Tarragona el seu fons, integrat per 6 caixes de documentació i prop de 700 llibres de la seva biblioteca personal. Un fons que s’integra a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona amb l’objectiu de garantir la seva conservació, accés i difusió.
Aquest acte anirà acompanyat d’una conferència de la catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Duch Plana, i de la projecció d’un audiovisual. A l’acte hi seran presents també la tinent d’alcade de Patrimoni, Carme Crespo i el regidor de Relacions Ciutadanes, Francisco Zapater.
Josep Maria Boronat
Entre els anys 1917 i 1931, Josep Maria Boronat Recasens, va estudiar les carreres de Magisteri i Dret. Dos anys més tard es va col·legiar com a advocat i va obtenir la plaça de professor de català de mestres i funcionaris. Durant la guerra civil fou nomenat president suplent del segon Tribunal Popular de Barcelona i, posteriorment, president del Tribunal Especial de Guàrdia número 3 de Barcelona.
Entre els anys vint i trenta, Josep M. Boronat va publicar articles i poemes en el Diari de Tarragona i els setmanaris Camp de Tarragona, Pàtria, L’Estol, Joventut Catalana i el llibre d’assaig Silueta de l’orador. En l’àmbit polític, es va afiliar a Acció Catalana i a la Joventut Catalanista Republicana, fent amistat, entre d’altres, amb figures com Antoni Rovira i Virgili, Maurici Serrahima, Pau Vila i Jaume Bofill.
El gener de 1939, Josep M. Boronat s’exilia a França, on es retroba amb personatges de la cultura catalana com Pau Casals i Pompeu Fabra. Durant aquest temps va redactar una ponència per a la Comissió de Justícia de la Generalitat a l’exili i va escriure Bastir una democràcia normal i Maduresa política, obres que no es van publicar. L’any 1947 acollint-se a un indult retorna a Altafulla. Tanmateix, en dues ocasions, fou detingut, empresonat i encausat per rebel·lió militar. Posteriorment, veurà negat el seu reingrés al Col•legi d’Advocats de Barcelona i acabarà treballant a La Catalana de Gas i Electricitat.