El Ple de l'Ajuntament de Tarragona del dia 26 de febrer de 2018 va aprovar la declaració institucional en la qual es decidia anul·lar els expedients de depuració a 230 funcionaris municipals, incoats, per ordre governativa, durant els primers mesos posteriors a l’entrada de l’exèrcit franquista a la ciutat.
En el marc d’aquesta declaració institucional, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona difon què va significar la depuració franquista dels funcionaris municipals, al mateix temps que també s’explica la depuració revolucionària que varen patir durant els primers mesos de la Guerra Civil alguns treballadors de l’Ajuntament de Tarragona.
La depuració a l’Ajuntament republicà, any 1936
A l’inici de la Guerra Civil, conflicte bèl·lic provocat per una rebel·lió militar contra el legítim sistema republicà, en els diferents nivells de l'Administració -estatal, autonòmica i municipal-, així com els organismes dependents, van ser adoptades les mesures preventives i de defensa corresponents pel que fa referència al control del personal.
En aquest sentit, la depuració esdevindrà una acció política que tindrà com a objectiu assegurar una certa homogeneïtat ideològica dels empleats públics mitjançant el bandejament o la sanció de tots aquells que manifestaven la seva antipatia vers el règim establert o bé eren sospitosos de combregar amb les idees del bàndol contrari.
D'altra banda, la conjuntura de l'enfrontament bèl·lic obligava els dirigents polítics a prendre les mesures necessàries per garantir la fidelitat dels funcionaris i evitar possibles obstruccions a les ordres emeses per accions de boicot o sabotatge.
El dia 24 de juliol de 1936, entre les primeres disposicions d'urgència publicades en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, es recull el Decret de Presidència signat el dia anterior pel president Companys en el qual, després de manifestar que el Govern necessita "comptar amb la seguretat que tot el personal a les seves ordres sigui absolutament lleial als ideals del poble", es promulga el cessament immediat de tots els treballadors públics que hagin participat en el moviment insurreccional o que siguin declaradament desafectes a la República.
Atesa la situació excepcional del moment i la paralització momentània de la classe política que fins aleshores dirigia les diferents administracions, a Tarragona, el Comitè Antifeixista -amb clara hegemonia dels partits i sindicats revolucionaris- assumirà directament la tasca d'esporgar dels rengles del funcionariat tots aquells "que es consideraven desafectes al Règim actual".
Així doncs, a proposta de la comissió de depuració del personal, la Comissió Permanent de l'Ajuntament de Tarragona, acordarà el dia 28 de setembre de 1936 el resultat de 29 expedients incoats que afectaven, aproximadament, el 12% del total de la plantilla amb les següents resolucions: 24 acomiadaments i 5 sancionats.
Després de la dissolució del Comitè Antifeixista de Tarragona a finals d'octubre de 1936 i amb la progressiva normalització de les diferents administracions públiques, començaran a sorgir, primer tímidament i després amb més contundència, les crítiques a l'acció depuradora que l'organisme revolucionari havia dut a terme durant els tres primers mesos.
En el Ple de l'Ajuntament del 3 de novembre de 1936 s'admetrà que els cessaments dels funcionaris depurats provocava dificultats en la marxa normal de l'administració municipal. Així mateix, després d'un llarg debat s'acordarà que la comissió de personal revisi i resolgui els recursos interposats per diferents funcionaris recentment acomiadats.
La depuració a l’Ajuntament franquista, any 1939
La victòria de l'exèrcit franquista va comportar l'inici d'una de les repressions més ferotges registrades a l'Europa occidental durant el segle XX. A les execucions sentenciades en els consells de guerra sumaríssims, les penes de presó, la reclusió en camps de concentració i la confiscació de béns, cal afegir una àmplia purga entre els treballadors de l’Administració.
Per ordre del Ministeri de Governació transmesa als governs civils de cada província, s'havien d'iniciar expedients de depuració a tots els funcionaris municipals "en quienes se aprecien actuaciones antipatrióticas o contrarias al Movimiento Nacional y a quienes por su conducta anterior o posterior al Movimiento se consideren contrarias a este".
Pocs dies després de l'entrada de l'exèrcit franquista a Tarragona, el 15 de gener de 1939, tots els funcionaris municipals, seguint l'ordre governativa i per acord del Ple de l'Ajuntament de Tarragona del dia 20 de gener de 1939, havien de complimentar una declaració jurada en la qual es preguntava sobre el següent:
- Data del nomenament
- Sou que percep i des de quan
- Familiars a càrrec exclusiu del funcionari
- Procediment d'ingrés
- Partits polítics o organitzacions sindicals a les quals va pertànyer abans del 18 de juliol de 1936
- Partits polítics o organitzacions sindicals a les quals va pertànyer després del 18 de juliol de 1936
- Cercles d'esplai i associacions polítiques a les quals va pertànyer i amistats que freqüentava
- Persecucions i vexacions que va patir durant "la tiranía roja"
- Persones de reconeguda solvència que puguin acreditar l'adhesió del funcionari al "Glorioso Movimiento Nacional"
Amb les declaracions jurades de tots els funcionaris municipals, el Gestor Instructor Municipal decidirà iniciar els expedients de depuració als 230 funcionaris municipals.
La tramitació de l'expedient s'iniciava amb la declaració jurada del funcionari i continuava amb la petició del Gestor Instructor Municipal dels prescriptius informes sobre la conducta política i social abans i després del 18 de juliol de 1936. Informes emesos per la pròpia secció d’investigació municipal, per la policia, per la Guàrdia Civil i pel partit FET i de les JONS.
l'Ajuntament de Tarragona
En base a aquests informes, els càrrecs formulats eren comunicats a l'expedientat que tenia cinc dies per presentar un plec de descàrrec amb proves, plec que podia ser admès o desestimat.
Finalment, el Gestor - Instructor proposava la sanció al Ple de l'Ajuntament, la qual cosa després era certificada pel Secretari amb el vist-i-plau de l'Alcalde.
Información de la FET y de las Jons
En total, doncs, durant els primers mesos de l'any 1939, es van instruir 230 expedients de depuració amb la següent classificació per departaments:
| Departament | Nombre d'expedients |
|---|---|
| Oficines centrals | 29 |
|
Subalterns |
8 |
| Personal sanitari | 17 |
| Cultura | 20 |
| Guàrdia Urbana | 26 |
| Guàrdia Rural | 7 |
| Guàrdia Nocturna | 15 |
| Zeladors d'arbitris | 12 |
| Escorxador | 14 |
| Bombers | 28 |
| Brigada d'obres | 54 |
| TOTAL | 230 |
Del total de 230 expedients, 83 funcionaris, un 36%, foren confirmats en el seu càrrec sense sanció. Mentre que sobre 146 funcionaris, un 64%, varen recaure diferents sancions:
- Separació del servei: 42
- Altres sancions: 104
(des d'anys de postergació i inhabilitació fins a mesos de suspensió de feina i sou, passant per la prohibició d'exercir càrrecs de comandament)
