Fent referència als canvis urbanístics de la ciutat en aquest període cal destacar la figura de l’arquebisbe Santiyán com impulsor de moltes de les obres realitzades: la Rambla de Sant Carles (Rambla Vella), la creació d’uns jardins a l’entrada del portal de Sant Antoni i uns trams de camins arbrats al passeig de Sant Francesc i el de Santa Clara (Passeig de les Palmeres) per rodejar les muralles.
Santiyán també aconseguí l’arribada a la ciutat l’aigua del riu Gaià mitjançant un sistema de mines i aqüeductes. Finalment, es realitzà un mirador entre la platja dels Capellans i la de l’Arrabassada. Per la seva banda, l’ajuntament es feu càrrec de l’empedrament de diferents carrers.
Altrament, l’arquebisbe Armanyà i la Societat Econòmica d’Amics del País promogueren la renovació del port. L’encarregat de la redacció del projecte fou Juan Ruiz de Apodaca, millorat per Fernando Seydel i finalment Juan Smith, brigadier enginyer en cap de la Marina, que realitzà algunes modificacions als altres projectes ja que fou el director de les obres del port entre el 1800 al 1809.
Juan Smith ideà el traçat de la zona Marítima amb forma octogonal i la xarxa de clavegueram, també s’hagué de traslladar de lloc el convent dels Caputxins, i es començà a treballar en les fortificacions. Però les obres s’hagueren de paralitzar per la guerra del Francès i es van destinar tots els esforços humans i econòmics en la construcció de les defenses de la ciutat.
