La Tarragona de finals del segle XVIII i principis del XIX era una ciutat pròspera, dedicada especialment a l’exportació de vins i aiguardents cap a Amèrica i altres països europeus aprofitant la importància del port.
La ciutat era una plaça forta en la qual no es podia edificar ni a les muralles ni a un radi inferior de 1.254 metres. Tarragona era com una gran presó formada per una vintena d’esglésies i convents i un gran recinte fortificat sense cap casa a la rodalia i uns conreus limitats a l’àrea del Francolí, amb domini d’erms i roques.
Aproximadament la ciutat tenia uns 9.000 habitants. Dels quals el 32% es dedicava a la pagesia, encara que aquesta no tenia terres pròpies i per tant, treballava les de l’Església, les de la noblesa o bé d’altres famílies benestants. L’especialització dels conreus era el vi, però també es podien trobar conreus de cereals i oli.
