Segle XIX

Després del saqueig, els francesos declararen públicament el respecte per les propietats i oferiren garanties de seguretat, però la realitat fou que la ciutat patí un període de devastació fins el 18 d’agost de 1813, moment en què marxaren.

Runes del Castell del PatriarcaEl Principat s’annexionà a l’imperi francès com a conseqüència de la promulgació de dos decrets. Els caps francesos exerciren com a governadors generals de la plaça durant la dominació. Aquests foren Montmarí, Fuatier, Musnier i Bourgeois, i el general Bartoletti, que hi estigué fins el final del domini francès a Tarragona.

Com a conseqüència de la derrota de les tropes franceses a Vitòria, Suchet es dirigí a Tarragona provinent del País Valencià. Arribat a la ciutat, el 18 d’agost, ell i Bartoletti ordenaren als habitants de Tarragona que abandonessin la ciutat, els quals marxen en direcció a Altafulla. D’aquesta manera els soldats acabaren de saquejar tot el que pogueren del que restava a Tarragona. Finalment, destruiren bona part dels edificis i fortificacions, fent esclatar els dipòsits de bombes, les mines de les muralles i baluards, el Molí del Raval o del Port, el fort de Sant Joan, el de Sant Carles, el de Sant Francesc, el castell de Pilats i el del Patriarca, els arcs de l’aqüeducte per la canonada de les fonts públiques, magatzems de queviures, etc.; deixant Tarragona sense cap defensa, és a dir, sense valor.

El nou Governador militar i dos regidors entraren a Tarragona el dia 20 provinents de Vilanova. També la població expatriada va anar tornant a la ciutat. Finalment, al setembre es constituí el nou govern seguint les directrius monàrquiques.

Tan bon punt es va restablir el nou ordre, els ciutadans tarragonins van voler homenatjar i recordar aquells fets. Per aquest motiu, el 28 de juny de 1815 s’oficià un funeral per a tots aquells desapareguts en combat. Aquest acte es continuà fins a finals de la dècada dels cinquanta del segle XIX.

 

Segells de reconeixement d'administració oberta