L’any 1811, després de la caigudes de Lleida (1810) i de Tortosa (1811), el mariscal Suchet es dirigeix amb les seves forces cap a Tarragona. Les forces de Suchet surten de Tortosa el 29 d’abril i arriben a Reus el 2 de maig, on instal·len els seus hospitals i dipòsits de queviures, tot i reforçant els convents i altres edificis per protegir-se dels sometents.
A partir del 4 de maig, Suchet comença a dictar disposicions per endegar l’assetjament de Tarragona; comença l’atac pel fort de l’Oliva i el front del raval, comprés entre el baluard d’Orleans i el fort del Francolí. La primera operació dels francesos també serà la circumval·lació de la ciutat, quedant tancada l’entrada i sortida de Tarragona el mateix dia.
El general Campoverde amb 4.000 homes i alguna artilleria de petit calibre surten de la ciutat per poder atacar les obres franceses, però no obté un bon resultat i ha de retirar-se de nou. A partir d’aquest intent ja no es faran més sortides significatives i les accions es limitaran a molestar a l’enemic amb foc ras i algun projectil buit, així com algunes sortides de guerrilles.
El 30 de maig de 1811 es perd el fort de l’Oliva en un moment en què els francesos aprofiten el canvi de guàrdia i es barregen amb les tropes espanyoles. A més a més, els homes de Suchet i un tercer batalló d’artilleria barren el pas al portal del Roser per evitar una sortida dels reforços.
La resposta del general Campoverde és la de nomenar governador al seu germà José González. Seguidament, es decideix que la defensa de la ciutat sigui compartida entre el general Pedro Sarsfield, que s’encarregarà de la marina, i el general Senén de Contreras, que haurà de comandar les tropes de la ciutat alta. Campoverde abandona Tarragona, enduent-se 4.000 soldats, amb la promesa de tornar en sis o vuit dies com a màxim, amb un exèrcit molt més nombrós. Per tant, l’estratègia a seguir és la de resistir, perllongar el setge fins que el general Campoverde retorni amb l’exèrcit.
