Com havien fet a Barcelona poc abans, el 6 de juny de 1808 els francesos arriben a Tarragona amb el pretext de dirigir-se vers Portugal, però només hi romanen un parell de dies durant els quals la seva manutenció correrà  a càrrec de la ciutadania.

El dia 22 de juliol de 1808 desembarquen a Tarragona les tropes del Marquès del Palacio i s’instal·la a la ciutat l’òrgan que ha de dirigir els assumptes polítics, econòmics i administratius del Principat. L’any 1809, Tarragona ja és considerada pel Govern Suprem com la capital de Catalunya, on s’instal·len la Real Audiència de Catalunya, el Consolat de Comerç, el Tribunal de la Inquisició, les oficines de la Real Hisenda, el parc d’Artilleria. És a dir, a la ciutat se centralitza l’organització de la resistència a l’invasor. 

El 1810 s’inicia la retirada de l’exèrcit cap a Tarragona com a conseqüència de la caiguda de Girona l’any anterior. Però a més a més de l’exèrcit, un corrent de refugiats i desplaçats pel conflicte bèl·lic es dirigiran cap a la ciutat. Tarragona passarà d’una població de 10.000 habitants l’any 1808 a més de 30.000 al 1811.

Davant les necessitats de la guerra, la Junta de Govern aprovarà formar un cos de Milícies Urbanes, integrades per veïns, gremis, etc. Les tasques d’aquestes milícies seran les de cobrir llocs, guerrilles, conduir als malalts, portar municions, etc.

Durant l’agost de 1810 el Marquès de Campoverde és nomenat governador interí, militar i polític de Tarragona i l’any següent Capità General de Catalunya per aclamació popular. El marquès ordena aixecar fortificacions sobretot a la part baixa de la ciutat. Però aquestes, es construeixen massa ràpid i per tant, lleugeres i poc sòlides.