La senyalització dels espais de la guerra i de la repressió franquista a Tarragona, representa la voluntat de preservar la memòria històrica i promoure l’educació d’aquest període. Durant la dictadura franquista, molts ciutadans van patir les persecucions, els empresonaments i les execucions degut a les seves creences polítiques i activitats en defensa de la democràcia.
Tarragona no queda exempta d’aquests espais. Per tant, l’Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria de Memòria Democràtica, ha volgut destacar els llocs que van ser testimonis d’aquests tràgics esdeveniments perquè les futures generacions comprenguin la magnitud de la repressió. La senyalització no només serveix com un recordatori dels horrors de la guerra i de la dictadura, sinó que també actua com a eina educativa i de conscienciació.
La iniciativa de col·locar plaques commemoratives té com a objectiu recuperar i dignificar espais representatius de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica amb l’objectiu de difondre la memòria democràtica i fomentar la reflexió crítica sobre el passat.
Amb la senyalització, l’Ajuntament de Tarragona reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica, oferint a la ciutadania i als visitants una ruta per conèixer i reflexionar sobre el passat recent de la nostra ciutat i els valors democràtics que avui defensem.
Espais de memòria senyalitzats:
- Antiga Audiència: Espai on van celebrar els consells de guerra sumaríssims, un dels instruments principals de la repressió franquista.
- Muntanya de l’Oliva: Indret on es van executar una part dels afusellaments, especialment a l’inici de l’onada repressiva franquista. Les execucions de les penes de mort es van aplicar sobre 690 homes i 1 dona i es van mantenir fins a l’any 1945.
- Presó de Pilats: Després de l’entrada de l’exèrcit franquista s’hi empresonaren més de 1.350 persones, la capacitat màxima era de 110. Durant deu anys hi passaren prop de 9.000 persones represaliades pel franquisme.
- Presó Provincial: En la seva construcció hi van treballar de manera forçada presos republicans. L’any 1974 és assassinat Georg Michael condemnat a pena de mort a garrot vil per l’assassinat d’un membre de la Guàrdia Civil el 1972.
- Convent de les Oblates: Presó de dones des del 1939 fins al 1944. L’any 1939 són traslladades des de Pilats 152 recluses, posteriorment, s’hi afegiran 328 preses procedents la presó de “Las Ventas” de Madrid. L’any 1941 es realitza un trasllat massiu de 292 preses i 16 nens a la presó de les Corts de Barcelona. El 1944, el convent deixa de funcionar com a centre penitenciari.
- Convent dels Pares Carmelites: Presó destinada a encabir tots aquells presos que no cabien a la presó de Pilats. A partir del mes de juny de 1939 hi van ingressar 1.200 interns. Fins al 1943, la presó de la Punxa va ser l’establiment habilitat per als qui tenien menys anys de condemna, i com a lloc de classificació dels presoners republicans.
- Casa de la Punxa: Seu de la policia franquista des de 1940 fins al 1975. La majoria dels presos polítics hi van patir incomunicacions durant trenta dies i interrogatoris que no estaven exempts de tortures i maltractaments.
