Ricard Garriga Salvadó, un deportat tarragoní

Ricard Garriga Salvadó va néixer el 25 de maig de 1912 al Pla de Santa Maria (Alt Camp), fill de Josep Garriga Ferré, sabater, i d’Enriqueta Salvadó Fortuny. Una vegada finalitzats els estudis de Magisteri va exercir com a mestre al Pinell de Brai, Villalba dels Arcs, el Pla de Santa Maria i, finalment, a Tarragona, amb el càrrec d’inspector de primer ensenyament. A més a més d’exercir com a docent, Ricard Garriga també destacà, per la seva formació musical, com a intèrpret al piano i com a compositor d’algunes peces, entre les quals cal assenyalar la sardana titulada Tarragona.

Durant els anys trenta, Ricard Garriga milità en el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i, un cop iniciada la guerra civil com a conseqüència del cop d’estat dels militars rebels contra la República, esdevindrà un dels principals ideòlegs i propagandistes a les comarques del Tarragonès i de l’Alt Camp. Dins del partit, mantindrà una relació personal i d’amistat amb dos dels principals líders trotskistes, Andreu Nin i Joaquim Maurin. L'1 d'octubre de 1936 apareix el setmanari Acció, principal òrgan de propaganda del POUM de les comarques tarragonines, gairebé a càrrec de militants que són mestres de professió, és a dir homes amb una formació suficient per assumir aquesta tasca i, al capdavant, hi haurà Ricard Garriga Salvadó com a promotor i director, amb només 24 anys.

Una altra de les activitats destacades de Ricard Garriga va ser com a secretari del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) a Tarragona, des del 15 d’agost fins al novembre de 1936, quan va ser mobilitzat. El CENU adoptarà l'experiència anarquista en el camp de la pedagogia no confessional. D’altra banda, vinculat orgànicament al Departament de Cultura de la Generalitat, exercirà les funcions de control i la fixació de principis i orientacions sobre totes les institucions docents de Catalunya. Així doncs, a més dels centres oficials i de les escoles creades en els edificis religiosos, el CENU estendrà el seu control sobre totes les acadèmies particulars de la ciutat.

A inicis de l'any 1939, quan la derrota ja era imminent, Ricard Garriga, va traspassar la frontera amb França camí de l'exili. Primer, va passar pels camps de refugiats de la Catalunya Nord i, posteriorment, va ser mobilitzat per l’exèrcit francès en una companyia de treball. Serà detingut i traslladat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) on hi restarà fins que fou alliberat el 5 de maig de 1945. Durant gairebé quatre anys i mig d'un horror indescriptible, Ricard Garriga maldarà per sobreviure tocant la bandúrria en una banda de presos i, fins i tot, organitzarà l'obra de teatre El Rajà de Rajalajà i composarà diverses cançons.

Una vegada alliberat, Ricard Garriga, s'instal·là a París. Després d'uns inicis molt durs en el quals va haver de tocar l'acordió pel carrer per poder menjar, va aconseguir treballar en el món de music-hall parisenc. Més tard, durant els anys seixanta, va organitzar una companya ambulant de varietats. Ricard Garriga va morir l’any 1982, amb 70 anys, i va ser enterrat en un acte civil en el cementiri del Pla de Santa Maria, el seu poble d’origen.

Les cançons

L'any 1965, durant la commemoració del 20è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, la Fedération Espagnole des Déportés et Internés Politíques (FEDIP) va publicar el disc "Mauthausen" amb quatre cançons escrites i composades per Ricard Garriga i interpretades per Joan Vilató. Les cançons, tres en castellà i una en català, es titulen Canción del prisionero, Juan sin Tierra, Retornarem i Mauthausen.

La Comissió de Programes de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona, amb la col·laboració de la Federación Española de Municipios y Provincias, ha recuperat dues d’aquestes cançons, Retornarem i Canción del prisionero, en el marc del programa Els deportats tarragonins als camps nazis.

Les cançons han estat recuperades, arranjades i enregistrades pel grup aMt Combo de l’Associació de Músics de Tarragona, integrat per Núria Cartanyà, Jordi Jaria, Guille Soler i Tomàs Alija. Les peces van ser interpretades en directe el dia 5 de maig al Teatre Tarragona i el 19 de novembre a la Taverna Republicana.

Retornarem

El prisionero

Hi col·labora: