Qui eren i qui són els homes que des del primer terç del segle XIX fins a l’actualitat han exercit com alcaldes de Tarragona? Quines foren les principals actuacions dels respectius mandats com a primera autoritat municipal? Aquests eren els interrogants que es plantejaven en l’inici d’aquest treball.  Tanmateix, ultrapassa l’objectiu de la present publicació elaborar la biografia de cada alcalde acompanyada d’una relació exhaustiva de les seves intervencions durant el seu mandat al llarg de la història del municipi contemporani. No. Aquest llibre és una aproximació sintètica de la figura i la gestió dels alcaldes durant la història més recent de Tarragona. L’objectiu és la divulgació d’uns breus apunts biogràfics d'aquests homes i de les realitzacions més significatives que s’esdevenen durant els respectius mandats. Així mateix, i per a situar el context o el marc en el qual es desenvolupa cada alcaldia, es tenen en compte tant les actuacions més importants derivades directament del govern municipal com aquelles realitzacions que, malgrat que pertanyen a l’acció d’altres administracions o organismes, coincideixen en el temps.

La relació cronològica dels alcaldes de Tarragona s’inicia durant el Trienni Liberal (1820-1823), període en qual s’adoptà la Constitució de 1812. El gener de l’any 1822, Josep Ignasi d’Alemany i Carbonell serà nomenat primer alcalde constitucional de la ciutat. El seu mandat serà breu i l’any 1823 la restauració del règim absolutista de Ferran VII significarà el retorn al tradicional consistori de l’Antic Règim. Tanmateix, però, en el transcurs del primer terç del segle XIX els alcaldes deixen progressivament de ser els delegats de la jurisdicció del rei per a ser els presidents de la corporació municipal. Per aquest motiu, la seqüència dels alcaldes de Tarragona es reprèn quan la primera autoritat municipal assumeix unes competències més properes a les que actualment defineixen el càrrec, és a dir quan són considerats com a representants directes o indirectes de la sobirania popular. Aquest canvi definitiu s’esdevé l'any 1836, amb Carles Mayoral, el primer alcalde que deixa d'anomenar-se “alcalde major”, la fórmula típica per a referir-se a les alcaldies de l’Antic Règim. Carles Mayoral fou el primer dirigent de l’Ajuntament de Tarragona que serà nomenat seguint els preceptes que contemplava el Reial Decret de 23 de juliol de 1835 (Gaceta de Madrid, 28, 29 i 31 de juliol i 2 d’agost de 1835) sobre “arreglo provisional de los Ayuntamientos de la Península é Islas adyacentes” en el qual es promulgava una renovació radical de les funcions dels ajuntaments. Aquest decret estableix que tots els càrrecs polítics municipals seran de lliure elecció i, per tant, suprimeix els càrrecs vitalicis o els procedents de privilegis nobiliaris. Així doncs, per tant, des de 1836, l’alcalde ja serà elegit per votació entre els regidors. Altrament, l’esmentat  Reial Decret també elimina el caràcter de representant de la justícia real i li atorga les competències de màxim gestor de l’administració municipal.

El nou marc legislatiu de 1835 fou la culminació d’una sèrie de disposicions que modernitzaven la figura de l’alcalde i les competències dels ajuntaments, normes que se succeeixen durant la dècada dels anys trenta del segle XIX. Com, per exemple, la “Instrucción para gobierno de los subdelegados de Fomento” del 30 de novembre de 1833, o bé el Reial Decret de 15 d’octubre de 1836 que reinstaura la Llei del 3 de febrer de 1823 sobre el govern de les províncies, una llei liberalitzadora que fou inspirada en les Corts de Cadis de 1812 però que pràcticament no tingué temps de ser implantada perquè poc temps després s’acabà el règim liberal i retornà l’absolutisme. En definitiva, són les disposicions legislatives promulgades en aquests anys les que defineixen les competències de l’alcalde contemporani en relació a l’època de l’Antic Règim. Aquest llibre, doncs, llevat del parèntesi de l’alcalde Alemany (1882-1823), ressegueix succintament els homes i les accions més importants de la seva gestió, des de l’any 1836 fins a l’actualitat.

En la relació han estat seleccionats els noranta-un alcaldes que han ostentat la màxima autoritat municipal, sense tenir en compte les figures dels tinents d’alcalde, alcaldes segons, alcaldes tercers i alcaldes quarts. Cal tenir en compte que durant bona part del segle XIX es nomenaven no un sinó dos alcaldes, o fins i tot quatre, però era el primer qui tenia la preeminència sobre els altres, per la qual cosa aquests darrers no s'han esmentat llevat del cas en què haguessin arribat a ser alcaldes primers. D'altra banda, tampoc no s'han recollit els alcaldes interins o els accidentals perquè la seva actuació era purament circumstancial, derivada d'una absència momentània de l'alcalde per motius de viatge o malaltia. En aquest sentit, només es relacionen els càrrecs interins o accidentals quan l’alcalde oficial hagués resultat incapacitat per exercir les seves funcions de forma definitiva: cessament, dimissió o defunció. Tampoc s’ha tingut en compte la presència dels alcaldes que van tenir un caràcter significativament efímer; per exemple, aquells que per raons purament tècniques presidien els plens de l'Ajuntament en períodes de campanya electoral o en casos molt particulars, com el cas de Joan Pallarès Bosch que fou nomenat alcalde el 26 de febrer de 1930 pel fet de ser el regidor de més edat, va prendre possessió aquell mateix dia, però a l’endemà va dimitir per raons de la seva avançada edat. 

Per totes aquestes raons, la cronologia que s'ofereix per a cada alcalde no indica necessàriament la data precisa de la presa de possessió i inici del mandat, tot i que generalment coincideix, sinó més aviat el període durant el qual va ostentar la màxima autoritat municipal. Així doncs, les dades corresponents als alcaldes, ordenades cronològicament, indiquen el seu nom complert així com el mes i l'any de l'inici i final del respectiu mandat. En cada apartat també s’inclouen referències a les actuacions més importants que van tenir lloc durant la seva gestió.  Finalment, totes les referències als alcaldes acaben amb una breu acotació del règim polític durant el qual van transcórrer o dels esdeveniments de més relleu esdevinguts en el període.

Per a l'elaboració d'aquest treball la recerca s’ha centrat bàsicament en les actes del ple de l’Ajuntament, especialment per al segle XIX, així com la utilització de la informació continguda en les fonts bibliogràfiques i hemerogràfiques. No podem cloure sense agrair l’assesorament i la cessió d’imatges de Josep Llorens i la consulta facilitada per Josep M. Virgili.

Gaceta de Madrid, 28, 29 i 31 de juliol i 2 d’agost de 1835

Gaceta de Madrid del 3, 5, 7, 10 i 12 de desembre de 1833

En aquest sentit els autors fonamenten la seva decisió en els criteris convinguts en les següents obres: Enric Argullol: "Les reformes i els canvis  polítics en el municipi dels segles  XIX i XX", AA. DD.: El govern de les ciutats catalanes". La Magrana, Institut Municipal d'Història, Barcelona 1985, pp. 117-130. Manel Risques: El Govern Civil de Barcelona al segle XIX. Publicacions de l'Abadia de Monserrat, Barcelona 1995, pp. 269-274.