Tarragona | Catalunya | Espanya i Europa | |
---|---|---|---|
713-714 | Conquesta islàmica de Tarragona. |
| Batalla de Poitiers: Carles Martell derrota els àrabs a França i frena la seva expansió per Europa (703) |
716 | El cabdill serraï al-Hurr, pren la ciutat. | Conquesta islàmica de Barcelona. | Al-Andalus s’integra al califat de Damasc. |
|
| Carlemany estableix la Marca Hispànica amb l’annexió dels comtats catalans (795). |
|
| Segle IX |
|
|
808 | Expedició de Lluís el Piadós en la que s’ocupa breument Tarragona. | Conquesta de Barcelona per Lluís el Piadós (801)
| Coronació de Carlemany (800)
|
| Segle X |
|
|
936 | Momentània retirada sarraïna. La ciutat passa a mans del príncep Borrell de Barcelona. | Primera unificació dels comtats catalans amb Guifré el Pelós (900) |
|
960 | Borrell II és anomenat príncep de Tarragona
|
|
|
971 | El bisbe de Vic, Ató, rep la jurisdicció de Tarragona. | Almansor assalta i saqueja Barcelona en temps de Borrell II (985)
|
|
| Segle XI |
|
|
1050 | Donació del comtat de Tarragona en feu de Ramon Berenguer I a Berenguer de Narbona.
| Progressiva independència dels comtats catalans. Assemblea de pau i treva de Deu a Vic (1033) |
|
1055 | Bernat Amat de Claramunt rep el vescomtat de Tarragona pel seu repoblament. | Codi dels Usatges per Ramon Berenguer I (1058) |
|
1089 | Butlla del papa Urbà II a Berenguer Sunifred, bisbe de Vic, per restaurar la metròpolis de Tarragona. |
|
|
1090 | Berenguer Ramon II dóna la ciutat i territori de Tarragona a la Santa Seu per la seva repoblació. |
|
|
1091 | Urbà II amb “Inter primas Hispaniarum urbes” restableix la seu metropolitana de Tarragona. | Unificació dels comtats catalans amb Ramon Berenguer II. | Cau Jerusalem en la 1a. Creuada (1099)
|
| Segle XII |
|
|
23.01.1118 | El comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, fa donació de la ciutat i el camp de Tarragona al bisbe de Barcelona Oleguer per la seva repoblació. | Ramon Berenguer III empren l’expedició a Mallorca i Eivissa. Naixement de la marina catalana (1114) |
|
21.03.1119 | El papa Gelasi II erigeix Oleguer com a Arquebisbe de Tarrgona. |
|
|
14.03.1129 | Oleguer fa donació en feu de la ciutat i el camp de Tarragona a Robert Bordet (o d’Aguiló), amb el títol de príncep, a canvi d’activar la repoblació. |
|
|
6.07.1146 | Bernat Tort és el primer arquebisbe que fixa la residència a Tarragona. |
|
|
3.12.1149 | El prelat Bernat Tort i el príncep Robert Bordet concedeixen la Carta de Població als habitants de Tarragona. | Conquesta de Tortosa i Lleida (1148 i 1149)
| Finalitza la 2a. Creuada.
|
7.08.1151 | Robert Bordet perd la jurisdicció de Tarragona i l’arquebisbe concedeix el territori a Ramon Berenguer IV. | Amb Ramon Berenguer IV i Peronella s’uneix el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona (1150) |
|
5.11.1154 | Es crea el Capítol Catedralici. | Es conquesta la fortalesa de Miravet (1153) | Alfons VIII de Castella inicia l’expansió. |
1171 | S’inicien les obres de la Catedral, projectant en principi un edifici romànic de cinc naus. | Incorporació del Rosselló (1172) |
|
6.06.1173 | L’església tarragonina, (arquebisbe Guillem de Torroja), i la casa comtal de Barcelona (Alfons I) comparteixen la jurisdicció de Tarragona amb la signatura de la concòrdia “Ad perennem” . |
|
|
1180 | Concili de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, i inici de la datació dels documents pel naixement de Crist. | El Cid es trasllada a Barcelona per oferir la seva col·laboració (1181) |
|
1194 | Alfons I concedeix nous privilegis d’exempció d’impostos per l’explotació dels productes agrícoles i de les transaccions de mercaderies. És comença a construir el Claustre. | Els càtars són perseguits i expulsats (1198) | Ricard Cor de Lleó pren Sant Joan d’Acre en la 3a. Creuada (1191) |
|
|
|
|
| Segle XIII |
|
|
1214 | Testament de Raimon Rocabertí de 1.000 sous per la construcció de la Catedral. | Mort de Pere I a la batalla de Muret (1213) | Batalla de Navas de Tolosa (1212) |
1228 | Jaume I es reuneix, a la casa de Pere Martell de Tarragona, amb diversos prohoms per planejar la conquesta de Mallorca. |
|
|
23.10.1231 | Primera manifestació d’intervenció ciutadana en un acte administratiu concedit per l’arquebisbe Aspàreg de la Barca. | Jaume I conquesta Mallorca (1230) |
|
1232 | Concessió d’embarcar cereals al port de Tarragona. |
|
|
1234 | Jaume I concedeix a l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, l’illa d’Eivissa. | Conquesta de València (1238) |
|
1239-1247 | Diversos Concilis a Tarragona convocats per l’arquebisbe Pere d’Albalat. |
|
|
1248-1250 | S’estableixen a la ciutat els dominics, franciscans i clarises. | Final de l’heretgia càtara (1244) |
|
|
|
|
|
1254-1258 | Anys violents entre l’arquebisbe Benet de Rocabertí i el Capítol per la reforma de l’església . | Independència catalana de França amb el Tractat de Corbeil (1258) | Alfons X el Savi és elegit emperador del Sacre Romà Imperi Germànic (1257) |
1272 | Es realitzen obres al Castell del Patriarca. | Jaume I fa el repartiment del regne entre els seus fills (1262) |
|
1274 | S’ instal·len a Tarragona els Mercedaris. Creació dels arcedianats de Sant Fructuós i del càrrec de Degà. |
|
|
1287 | Sepultura de l’arquebisbe Bernat d’Olivella a Santa Tecla la Vella. | El comte de Barcelona és príncep de Catalunya (1283) |
|
1291 | El signe de la Tau s’incorpora al documents protocol·laris |
| Cau Sant Joan d’Acre (1291)
|
| Segle XIV |
|
|
1304-1313 | Jaume II fa reparacions al castell del Rei. | Jaume II funda la Universitat de Lleida (1300) |
|
1305 | Creació de la Comuna del Camp de Tarragona. | És assassinat Roger de Flor i comença la “venjança catalana” dels almogàvers. |
|
1312 | Els Trinitaris ocupen l’església i el convent del Miracle. |
|
|
1317-1327 | Construcció escultòrica del frontispici de la Catedral. |
|
|
1319 | Disputa sobre la primacia de Tarragona. |
|
|
18.05.1321 | Arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona. |
|
|
1322 | Privilegi del rei Jaume als habitants de Tarragona. | Conquesta de Sardenya (1324) |
|
1327 | Document en que apareix la advocació a la Verge del Claustre. |
|
|
1327-1334 | Joan d’Aragó reconstrueix el castell del Patriarca. | Guerra amb Gènova (1329) |
|
1331 | Consagració de la Catedral. |
|
|
1333 | Primera mala collita “lo mal any primer”. | Any de males collites, fam, malalties i mortaldats. | Fi de la reconquesta del regne d’Almeria (1334) |
2.09.1340 | La ciutat pateix un terratrèmol. |
|
|
1343 | Any de males collites. | Pere el Cerimoniós conquesta el Rosselló (1344) |
|
1347-1351 | Pesta Negra amb una gran davallada demogràfica i paralització de les obres de la Catedral. | Creació de la primera moneda comú de la Corona catalana- aragonesa (1346) |
|
1358 | Primer fogatge del camp de Tarragona. La ciutat compta amb 1367 focs.
| Guerra dels Dos Peres (1356)
|
|
1359-1380 | Període d’escaramusses entre la Corona i l’Església. | Queda constituïda la Diputació del General o Generalitat de Catalunya (1359) |
|
1362 | Rebrot de la pesta. |
|
|
1362 | El rei Pere concedeix a la cuitat de Tarragona els mateixos privilegis que a Barcelona per la seva ajuda en la guerra dels Dos Peres. |
|
|
1363 | Restauració dels murs de la ciutat i incorporació del Corral al nucli urbà. |
|
|
1363 | “Mortaldat dels infants”. | “Mortaldat dels infants” |
|
1368 | Acabat el retaule de pedra de la Capella de Santa Maria dels Sastres a la Catedral realitzat per Aloi de Montbrai |
|
|
1369 | Comença la perforació d’un pou a la plaça de la Font. |
|
|
1371 | Rebrot de la pesta. “Mortaldat dels mitjans”. | “Mortaldat dels mitjans” |
|
1372 | Privilegi al port de Tarragona de carregar i descarregar igual que el de Barcelona. |
|
|
1375 | Conflicte entre el rei i l’arquebisbe amb l’assalt al Palau Episcopal. | Reapareixen la pesta i la fam (1374) |
|
1375 | Any de males collites. | Finalitza la Guerra dels dos Peres. |
|
1390 | L’arquebisbe Ènnec de Valterra i Joan I creen el Comtat de Tarragona que no s’arriba a materialitzar. | Primeres manifestacions del descontentament de la pagesia remença (1380-1390) |
|
1391 | Joan I ven a Ènnec de Valterra el Camp de Tarragona. | Amb Joan I és perden els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria (1388 i 1391)
|
|