Tarragona | Catalunya | Espanya i Europa | |
---|---|---|---|
1800 | L’església del Miracle és converteix en presidi. |
|
|
1800-1805 | S’empedren els carrers. |
|
|
1801 | Inauguració del nou convent del Caputxins. |
|
|
1801 | Creació de l’escola de Dibuix i Nàutica. |
|
|
1802 | Construcció de l’edifici de l’Antiga Audiència. |
|
|
1802 | La família reial visita la ciutat acompanyat de Godoy i s’estan a Casa Canals. |
|
|
1802 | S’obre el portal de Santa Clara. |
|
|
1802 | S’autoritza l’enderroc de les fortificacions de la Rambla Vella. |
|
|
1802-1808 | Es creen juntes per socórrer les necessitats de la població. |
|
|
1806 | S’aprova el projecte del nou barri de Marina | Catalunya perd el mercat de les Índies (1805) | Napoleó és coronat emperador (1804) |
1808-1814 | Guerra del Francès. | Guerra del Francès. |
|
27.05.1808 | Carles IV renúncia a la corona i l’Ajuntament de Tarragona elegeix a Joan Smith com a representant a les corts de Baiona. |
| Motí d’Aranjuez: Carles IV abdica a favor del seu fill Ferran. |
31.05.1808 | Formació d’una Junta Revolucionària. |
| Aixecament popular a Madrid. |
7.06.1808 | Curta ocupació del exèrcit francès a Tarragona. |
| Napoleó nomena rei d’Espanya al seu germà Josep I |
13.06.1808 | Reunió fundacional de la Junta Corregimental. |
|
|
|
|
|
|
1.11.1808 | Es comença a publicar el “Diario de Tarragona”. |
|
|
1809 | Trasllat del Cementiri a l’indret actual. | Setge i ocupació de Girona pels francesos. |
|
1809 | Epidèmia de febre tifoidea per la massiva immigració dels camps de batalla. |
|
|
1809-1811 | Construcció del castell de l’Oliva, el fort dels Ermitans, el baluard de Reding i la bateria del Francolí. |
|
|
1810 | Neix Bonaventura Hernández i Sanahuja, director del Museu Arqueològic i autor de treballs sobre la ciutat antiga i medieval de Tarragona. |
|
|
1810 | Tarragona es converteix en capital de Catalunya amb la instal·lació dels serveis del govern anti-francès. | Ocupació de Lleida per les tropes napoleòniques. | Les Corts és traslladen a Cadis. |
1810 | En el “Congreso Provincial” es designa a Josep Antoni de Castellarnau representant del Principat. |
|
|
4.03.1810 | L’establiment del Consolat de Comerç a Tarragona. |
|
|
18.06.1810 | Enrique O’Donell crea la milícia urbana. |
|
|
3.05.1811 | Setge napoleònic pel fort de l’Oliva i els Ermitans. |
|
|
6.05.1811 | Les tropes franceses ocupen el Llorito. |
|
|
7.05.1811 | Els francesos ocupen el marge dret del riu Francolí fins el mar. |
|
|
10.05.1811 | El general Campoverde desembarca al port. |
|
|
29.05.1811 | Els francesos ocupen el Fort de l’Oliva. |
|
|
21.06.1811 | Es perden tots els fortins exteriors i cau la part baixa de la ciutat. |
|
|
26.06.1811 | Arriben al port vaixells anglesos. |
|
|
28.06.1811 | Suchet assalta la part alta de la ciutat i cau presoner el general Contreras. |
|
|
28.06.1811 | Es perd la relíquia del braç de Santa Tecla.
|
|
|
26.01.1812 | Tarragona queda annexionada a l’Imperi Napoleònic. | Annexió de Catalunya a l’Imperi francès. | Gran ofensiva hispano-anglesa i s’aprova la Constitució de Cadis (19.03.1812) |
1812 | Any de fam. |
|
|
19.08.1813 | Retirada francesa amb la voladura de fortificacions exteriors, el molí del port i els castell del Rei i del Patriarca. |
|
|
09.1813 | Primer govern constitucional amb Don Carlos de Morenes i Bertran, baró de les Quatre Torres, com alcalde. |
|
|
1.04.1814 | Ferran VII visita la ciutat per veure els estralls de la guerra i aboleix la Constitució. | Barcelona és abandonada pels francesos. | Retorn de Ferran VII a Espanya i abolició de la Constitució de Cadis. |
1814 | Es reconstrueixen les fortificacions, el Palau Arquebisbal i es reprenen les obres del Port. |
|
|
1816 | Construcció de la carretera Tarragona –Lleida. |
|
|
1816-1826 | Per Reial Ordre, Tarragona és eximida de pagar tot tribut reial. |
|
|
1817 | Creació del Teatre Principal |
|
|
1820 | Neix Josep Opisso i Roig, periodista i escriptor. |
|
|
9.03.1820 | Es proclama el constitucionalisme de les lleis de Cadis. Tarragona és la primera ciutat en pronunciar-se. | Desamortització del Trienni Constitucional. | Ferran VII jura la Constitució. |
15.04.1820 | Es jura la Constitució i es col·loca una làpida recordatòria al Pla de la Seu que passarà a ser plaça de la Constitució. |
|
|
1821 | Tarragona és elegida capital de província. |
|
|
1821 | Forts temporals de mar, males collites i baixada del preu de l’aiguardent. |
|
|
31.07.1821 | Guillem Oliver crea la Tertúlia Patriòtica. |
|
|
1822 | Ignasi d’Alemany i Carbonell és el primer alcalde constitucional. |
|
|
1822 | S’obre un centre d’Ensenyament secundari. |
|
|
25.08.1823 | Tarragona rep els primers soldats de la Santa Aliança, els Cent mil fills de Sant Lluís. |
| Els “Cent mil fills de Sant Lluís” envaeixen Espanya. |
16.04.1824 | L’arquebisbe Jaume Creus substitueix el Tribunal de la Inquisició per la Junta de Fe. |
| Dècada Ominosa (1823-1833) |
1827 | Ferran VII ve a Tarragona per promoure la construcció de la carretera Tarragona –Reus, anomenada “Amàlia”. |
|
|
1827 | A la plaça de la Font s’instal·la una font de sis brocs. |
|
|
1827 | Sublevació dels Malcontents. Tarragona es converteix en base d’operacions contra el revoltats. | Guerra carlina a Catalunya o revolta dels Malcontents (1828) |
|
1829 | Neix Eduard Saavedra i Moragas, enginyer. |
|
|
1829-1833 | Construcció d’un mur a l’esquerra del Francolí per barrar el pas dels sediments. |
| Primera guerra carlista (1832-1839) |
1833 | S’obre el carrer de la Unió per connectar la part baixa de la ciutat amb la part alta. |
| Regència de Maria Cristina (1833-1840) |
1833 | Mor Ferran VII i s’implanta la divisió de Catalunya en províncies. |
|
|
21.06.1834 | Junta de Comerç i el Tribunal de Comerç. | Inici del moviment obrer. |
|
1834 | Les col·leccions que formen el Museu Arqueològic són instal·lades a la Plaça del Pallol en el Museu d’Antiguitats. |
|
|
27.07.1835 | Insurreccions anticlericals. L’arquebisbe Echanove i Zaldívar es refugia en una fragata anglesa que marxa cap a Mallorca. | Crema de convents. |
|
7.08.1835 | Exaltats maten a Josep Ignasi Alemany. |
|
|
25.08.1835 | Es crea una Junta auxiliar consultiva. |
|
|
12.09.1835 | Es crea una Junta provisional governativa. |
|
|
1835 | El convent dels Caputxins serveix per allotjar tropes franceses. |
|
|
19.02 1836 | Primera llei de desamortització de Mendizábal. | Tercera desamortització de Mendizábal. |
|
1836 | Sant Francesc albergarà les oficines del govern civil i la biblioteca pública. | Primera guerra carlina. |
|
1838 | Neix Marià Rius i Montaner, comte de Rius, polític. |
|
|
1838 | L’exconvent de Sant Domènec és converteix en seu de les corporacions municipal i provincial. |
|
|
1839 | El convent del Caputxins té les dependències provisionals de la Junta de Comerç. |
|
|
1840 | La Junta provisional del govern de la província nomena al canonge Eulogi Martínez com a governador eclesiàstic interí. |
| Regència d’Espartero (1841-1843) |
1842 | Neix Josep Pin i Soler, notable escriptor. |
|
|
19.02.1843 | Es posa en funcionament l’Escola Normal de Mestres. |
| Dècada moderada (1843-1854)
|
1844 | Es funda la Societat Arqueològica Tarraconense. | Arrencada de l’expansió industrial tèxtil catalana. |
|
1845 | S’inaugura l’Institut de Sanitat. | Conflicte rabassaire. | Nova constitució espanyola. |
1845 | Retorna Echanove des de Roma restablint el Seminari tridentí. |
|
|
1845 | S’inauguren les classes de l’Institut de Segon Ensenyament a l’edifici de l’escola de Nàutica a la Plaça del Pallol. |
|
|
1845 | S’inaugura l’Institut d'Ensenyament Secundari “Antoni Martí i Franquès” |
|
|
1846 | Neix Enric Morera i Llauradó, historiador de la ciutat. |
|
|
1846 | Es funda la Comissió de Monuments. | Segona guerra carlina o guerra dels Matiners (1846-1848) | Marx i Engels: “Manifest comunista” |
1849 | Les col·leccions arqueològiques de la Plaça del Pallol són traslladades a l’Institut de Segona Ensenyança. | Primer ferrocarril peninsular entre Barcelona i Mataró (1848) |
|