Descripció
L'ORNAMENTACIÓ DE LA FAÇANA
L'edifici de l'Ajuntament de Tarragona, que tanca a Ponent la plaça de la Font, fou edificat amb projecte dels arquitectes Francesc Rosell, municipal, i Francesc Barba, provincial, entre els anys 1861 i 1865. La raó de la intervenció de dos arquitectes, cas gens freqüent en l'època, és que el palau havia d'allotjar tant l'Ajuntament com la Diputació. L'edifici va substituir el convent de Sant Domènec, per bé que es van aprofitar algunes de les seves restes. Les dues institucions hi van conviure fins al 1986, any en què la Diputació es va traslladar a la seva nova seu, a l'antic edifici de la Beneficència (veg. article).
A més d'un seguit detalls, com ara l'escalinata principal, els dos patis simètrics, la decoració ben diversa de cada una de les sales de sessions de la planta noble (la municipal, a la dreta; a l'esquerra la provincial, entrant des de la plaça), és molt interessant la decoració de la façana, amb un programa iconogràfic complex. Tan important es va considerar la decoració de la façana -altrament, de composició clàssica a la manera de palau del Renaixement- que els dos intel·lectuals que la inspiraren (Bonaventura Hernández Sanahuja i Emili Morera Llauradó, veg. Bibliografia) van publicar-ne un llibre que en dona tots els detalls i les explicacions. Algunes de les notícies històriques que s'hi presentaren han estat superades per la investigació moderna.
Com a curiositat interessant, els bustos que coronen la balustrada superior representen nou (l'edifici no és del tot simètric) personatges importants de les contrades tarragonines. Els va esculpir Vicenç Verderol (que va modelar també els gegants de la Ciutat). Són: el teòleg Pau Orosi (no és segur el seu origen tarragoní); l'historiador Lluís Pons d'Icart, de Tarragona; Vicenç Garcia, poeta, més conegut per Rector de Vallfogona; Pere Virgili, cirurgià de Vilallonga, fundador del Reial Col·legi de Cirurgia de Catalunya; Pere Gimbernat, de Cambrils, també cirurgià reconegut; Antoni Martí i Franquès, d'Altafulla, físic i químic; Pròsper Bofarull, de Reus, escriptor i historiador, i, per acabar, dos prohoms que havien nascut fora, però als quals la ciutat els hi observava un grandíssim respecte: l'arquebisbe Santiyán, portador de les aigües a Tarragona, i Joan Smith, enginyer, que projectà i executà l'inici de la construcció del port modern.
A la planta baixa hi destaquen dues inscripcions modernes: la placa altimètrica que senyala 50, 70 m(veg. Plaques SNMA), i la làpida de marbre, molt ben decorada, rememorant el circ Romà, amb un plànol molt correcte, l'escut de la ciutat i ornaments tardomodernistes. En el subsol es conserva, parcialment, un refugi antiaeri de la guerra 1936-39 (veg. Capçalera i altres voltes del circ Romà, Refugis).
EL CENOTAFI DEL REI JAUME I AL PATI DE L'AJUNTAMENT
CENOTAFI /MAUSOLEU DE JAUME I
Abandonat el monestir de Poblet després
de l'exclaustració del s. XIX, les restes dels personatges
reials que hi eren enterrats foren traslladades a la Catedral per preservar-les
de la destrucció.
Als inicis del s.
XX, l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner va dissenyar el mausoleu
pel rei Jaume I. Representa una nau que suporta un templet, amb pedra i
ceràmica policromades combinades. Els responsables de la catedral de l'època
no va considerar
escaient instal·lar el monument modernista dins la nau medieval, i es va
emmagatzemar a dependències del temple.
Les despulles
reials van retornar a Poblet el 3 de juny de 1952, amb enorme aparell
protocol·lari, talment un funeral d'Estat. El cadafal va quedar desat a la
catedral, sense utilitat.
Temps després, el monument es va recuperar, bastint-se dins l'ajuntament. La
restauració la va fer l'escultor Bruno Gallart, el joier Joan Blàzquez
va dissenyar la corona i els arquitectes Bañeras i Climent van ocupar-se
del muntatge i de la rehabilitació i tancament del pati. El conjunt es va
inaugurar amb gran cerimònia el 19 de novembre de 1992.
Al voltant del pati, que es pot visitar en els horaris d'obertura de l'Ajuntament, hi ha diversos elements històrics, com el pendó del Gremi de Marejants, s. XVI, i diverses làpides commemoratives del setge de 1811.
EL REFUGI DE L'AJUNTAMENT - PLAÇA DE LA FONT
Segons la relació oficial (veg. Refugis), el refugi de l'ajuntament va ser el més gran del centre històric: tenia 609 m2, que corresponia a una ocupació de 3.045 persones. La capacitat dels refugis es calculava per 5 persones per metre quadrat, és a dir, força més gran que la d'un ascensor. El refugi es pot visitar en determinades circumstàncies. A més de l'entrada sota l'edifici municipal, en tenia una altra a la plaça, que el feia molt més segur que la majoria, amb una sola entrada.
Tot fa suposar que, com en d'altres llocs del centre històric, es van aprofitar estructures de soterranis existents, medievals o més antics. Espais molt migrats, no aptes per a les persones, que ens recorden moments de gran violència i penúria.Descripció imatges:
- Imatge 1: El bust de Smith
- Imatge 2: El bust de Santiyán
- Imatge 3: El Cenotafi del Rei Jaume I en el pati de l'ajuntament
- Imatge 4: La volta de pedra en sec és mostra de la construcció, precària i apressada
