Descripció
Les 'Reverendas Madres de Jesús y María' van fundar, a finals del s. XIX, un col·legi a la ciutat que, temps a venir, seria considerat d'alta qualitat. Sembla prou cert que a la capella hi va intervenir l'arquitecte Antoni Gaudí, entre 1879 i 1889.
El centre es va tancar a l'inici dels anys 70, i fou enderrocat per substituir-lo per l'escola Pau Delclòs (veg. Caputxins). En resta, en un extrem del carrer de Méndez Núñez, la capella on hi ha la intervenció de Gaudí, i és possible, en els pisos superiors, reconèixer l'edifici inicial, solemne de composició, façana de pedra. Al carrer Armanyà es troba l'ampliació feta al final dels anys cinquanta per l''Escuela Superior Técnica, Social y del Hogar' (ara, Escola Municipal de Música), i l'actual seu de Càrites Diocesana (inicialment, 'Escuela de Asistentas Sociales'), obres de l'arquitecte Antoni Pujol Sevil, de 1958 i 1959.
L'edifici de Càrites, de mida modesta però de factura molt correcta, amb escassos recursos i sense materials luxosos, obté un resultat agradable, fresc, que els anys no li han fet perdre. Només té dues plantes; damunt un sòcol de pedra del Mèdol en encoixinat, el parament és de totxo vist; les finestres, encerclades amb pedra sorrenca, formant un guardapols amb pendent cap a fora, que produeixen un efecte visera de protecció del portam, atrevit. L'acabament és una cornisa plana potent que ressegueix tota la longitud de la façana, en formigó armat vist. Remarcable la corba de la cantonada, amb el porxo diminut de dues columnes i l'emmarcament en contrapendent. A l'eix de l'entrada, el relleu amb el símbol dels primers Cristians, el peix, dins un salvavides modern. Entre els anys 2015-2017 es va fer una acurada ampliació de l'exterior, que no és visible llevat per l'excavació de la roca (vestigi de la formidable excavació de la pedrera del Port) necessària per modificar la caixa d'escala (arquitecte: Jordi Solà Altés).
Descripció imatge:
- Imatge: Façana c. Adrià cantonada c. Armanyà
Descripció plànol:
- Plànol: Secció del projecte d'Antoni Pujol Sevil. Any 1958. COAC
