Descripció
LA CAPÇALERA DEL CIRC, AL DESCOBERT: EL PLA ESPECIAL PILATS
Arribant des de Llevant al centre històric trobarem les imponents restes de la muralla romana, la torre de Carles V, i, a continuació, la muralla del s. XIV, coneguda com la muralleta. Al mig del mur medieval s'obre una porta colossal de bronze, per on s'entra a les restes del Circ.
La muralleta es va bastir tot tancant la façana sud del Circ, que era formada per un seguit d'arcades monumentals, de les quals se'n conserven tres. Són visitables, per les escales restaurades, les grades superiors, i, al nivell de l'accés, el complex sistema de voltes d'opus concretum. Unes servien de subestructura de les grades. La més gran, espectacular, era un pas de la ciutat baixa al fòrum de la Província, per no haver de travessar l'arena del Circ, arribant al peu de la Torre Romana, de nom popular, Pilats.
Destruïda per les voladures finals de la guerra del Francès, conserva en el darrer tram restes d'un sistema de guies d'arrossegament amb el qual vehicles de considerables dimensions podien ser hissats fins a la plataforma superior.
Seria un error pensar que les voltes del Circ es limiten a la capçalera. La considerable dimensió del Circ, més 300 m de llarg per quasi 100 d'amplada, i la robusta estructura on se sustentaven les grades, han tingut una pervivència extraordinària al llarg del temps. Es conserven restes de les voltes sota la major part dels edificis de l'àrea urbana que era ocupada pel Circ.
En els darrers vint anys del segle passat, es va recuperar la major part de la capçalera, que havia estat ocupada per diversos edificis, en execució del Pla Especial Pilats, promogut per l'Ajuntament a demanda de la iniciativa ciutadana, i redactat per un grup interdisciplinari de tècnics locals (Ramon Aloguín i Eloi Martínez, arquitectes; Josep Maria Recasens, historiador; Màrius Ferrer, arqueòleg). Aquest planejament va fer possible expropiar o adquirir i eliminar els edificis moderns que cobrien les restes.
La restauració de la capçalera, respectant els vestigis de la muralla del s. XIV, amb la porta de bronze per on s'entra a les voltes, la va fer l'arquitecte de Torí, Andrea Bruno, l'any 1989.
La recuperació de la capçalera va canviar radicalment la fesomia de l'accés a la ciutat, i va ser clau per assolir la declaració, l'any 2000, de Patrimoni de la Humanitat que atorga la UNESCO al conjunt dels monuments romans de la ciutat.
A la capçalera hi ha un delicat monument a un dels arqueòlegs que més va treballar en la recuperació: Xavier Dupré (veg. Monument a Xavier Dupré).
LES VOLTES DE LA PLAÇA DE LA FONT
Al seu torn, els edificis del costat sud de la plaça de la Font (del s. XIX) van edificar-se amb les mitjaneres damunt els murs de suport de les voltes. És per aquest motiu que tenen totes la mateixa dimensió d'amplada, una mica més de 5 m. A l'interior dels edificis, s'hi conserven restes del podi, de les grades i de les voltes que les suportaven, a vegades fins al segon i fins al tercer pis. La majoria dels locals comercials permeten visitar les restes que allotgen. És remarcable el local del número 45 (Caixabank), on es veuen perfectament les empremtes de la primera i la segona càvees, els diferents nivells de grades, i els corresponents podis que les separaven.
El podi és ben visible, en una secció quasi completa, al carrer de Sant Fructuós, que mostra l'escala que tenia el Circ.
A la façana de l'ajuntament, una artística làpida de marbre dels anys 50 del s. XX, recorda l'existència del Circ que dona forma a la plaça.
ENRAJOLAT I PLAÇA DELS SEDASSOS
L'ocupació del costat nord del Circ va ser anterior, de manera que la situació no té la visibilitat geomètrica de l'altra banda de la plaça. El que no és inconvenient perquè s'hi trobi una de les voltes més llargues (vora 100 m) sota el carrer de l'Enrajolat, així com un seguit d'estructures que suportaven les grades i els murs de contenció de la terrassa superior. La primera de les voltes ran la baixada de Misericòrdia s'anomena ja 'La Cova' en un document de 1887.
Les grades estan al descobert en aquest indret: plaça dels Sedassos i carrer de l'Enrajolat. La restauració va rebre el premi Alejandro de la Sota de l'any 2012 (arquitectes: Jordi Segura, Carles Brull).
Precisament on hi ha la Baixada de Misericòrdia (veg. article) es va localitzar, als anys 80 del segle passat, elPulvinar
(és a dir, el lloc presidencial de les grades del Circ). Les restes
d'aquesta estructura són visibles a l'interior d'un establiment de
l'inici del carrer dels Ferrers.
SOTERRANIS DE LA PLAÇA DE REPRESENTACIÓ
Per aplanar en tres terrasses el perfil natural del turó de Tarragona, els romans van moure quantitats ingents de roques i terres. Mentre s'excavava el perfil en alguns llocs, en d'altres es van fer formidables murs de contenció. La gran resistència mecànica de les voltes de formigó va permetre que la majoria dels grans murs estiguessin parcialment buits, amb estalvis immensos de materials. La plaça de Representació, de 175 x 318 m, necessitava una potent estructura per sostenir la seva cara sud.
La visita que s'ha iniciat a la capçalera, el nivell més baix, s'enfila fins al peu de la Torre del Pretori (veg. article). A més de la formidable estructura de la Torre, llargues voltes soterrades serveixen per formar la Plaça. És visitable la del peu de la Torre, ara dita de la 'Tecleta', per allotjar l'estàtua de marbre anomenada d'aquesta manera. Està tallada abruptament, però se'n coneix la seva continuació sota el carrer de Santa Anna.
La complexitat i monumentalitat de les estructures enterrades fa que encara sigui lluny la seva interpretació, barreja d'accessos ocults, funció mecànica de suport estructural i infraestructures de desguàs.
SOTERRANIS DEL RECINTE DE CULTE
La plataforma o plaça del Recinte de Culte era de 150 x 130 m. Com en els altres recintes, la necessitat de sostenir la plataforma per la cara sud, la d'accés i les infraestructures de desguàs, formaven un complex sistema de voltes sovint soterrades que encara no podem conèixer.
En aquest recinte superior trobem voltes interessants al carrer dels Sedassos. Els porxos medievals del carrer Merceria sembla que són la pervivència d'un pòrtic romà.
A la plaça de Santiago Rusiñol, dins un local de restauració, es poden veure les restes de murs i motllures d'un passadís que, per la seva direcció est-oest, devia recórrer l'interior del mur de contenció. Les restes més espectaculars, però, són les situades en el soterrani del Museu Bíblic, utilitzat com refugi en la Guerra Civil; permeten veure la superposició d'usos de molt diverses èpoques: cisternes, clavegueres.
QÜESTIONS MATERIAL. LES LLEGENDES
La base de la fàbrica de voltes i cúpules romanes era el morter de calç amb pedres volcàniques de baixa densitat. Aquest formigó molt versàtil va permetre aixecar estructures extraordinàries: termes de Caracalla, Basílica de Magenci o la increïble cúpula del Panteó. Tàrraco era rica en pedra de moltes varietats, i també de calç. Però la pedra tipus 'puzzolana' era impossible de trobar. Potser per aquest motiu les voltes més grans rarament superen el 8 m d'amplada, descansant damunt murs molt potents. Un sistema estructural tan robust va perviure a través dels segles, originant no poques llegendes urbanes. Els viatgers àrabs medievals, hiperbòlics, van afirmar que s'hi havien extraviat durant dies. Els propis tarragonins sostenien que des de les voltes del carrer del Trinquet Vell es podia arribar, per un passadís secret, fins a la Catedral; el que és versemblant, atès els fragments de claveguera estudiats, que certament drenaven les aigües de la pluja cap al mar. En una exageració descomunal, es deia que un passadís soterrani i secret portava del Circ fins a la Torre dels Escipions.
Descripció imatges:
- Imatge 1: espai entre la Muralleta i la façana del Circ Romà, segons la restauració de 1989 de l'Arquitecte Andrea Bruno
- Imatge 2 i 3: Les representacions d'abans i després de la recuperació. Proposat en el Pla Especial Pilats. Dibuixos d'Eloi Martínez-Lanzas, arquitecte. Any 1977
- Imatge 4: Uniformitat de l'amplada de les façanes del costat sud de la plaça de la Font. Impressionant interior del número 45, amb restes de les voltes de formigó i l'emprenta, a les parets mitjaneres, de podis i grades
- Imatge 5: La volta llarga, sota del carrer de l'Enrajolat
- Imatge 6: Volta de la Tecleta, sota la plaça del Rei. És ben visible que no es podia acabar on ara està tallada, continuant sota el carrer de Santa Anna
