Descripció
La pressió militar devia minvar, a partir de 1868, quan Tarragona deixà de ser plaça forta. Però els militars van continuar desfilant pel Camp de Mart fins ben bé els anys de postguerra: les persones grans encara ho recorden. En disposar de la nova caserna, van passar a fer-hi les seves evolucions marcials en privat (veg. article Campus Catalunya URV) mentre que el camp passava a mans de l'Ajuntament.
Esdevingué aviat un espai de celebracions de gran format. Interessant, com a exemple, el Trofeu Armangué, la cursa de cotxes, celebrada diverses vegades a l'inici dels anys 20 del segle passat. Era un recorregut circular per carreteres tarragonines, amb sortida i arribada al Camp de Mart, on hi havia els controls i les tribunes del públic. Es van fer moltes altres actuacions: aplecs, desfilades, teatre, sempre amb muntatges provisionals.
Caldria esperar als anys 60 perquè es redactés el projecte i s'executés el teatre a l'aire lliure, a la romana. (Arquitecte, Manuel Lamich Fontanet).
El Camp de Mart segueix essent escenari de les més diverses manifestacions. Està molt ben poblat de làpides commemoratives variades (veg. article); del basament d'un monument funerari Romà, traslladat des del seu lloc original al carrer Pau Casals als anys 80; el monument a la música, escultura de Richard Wàgner, a partir d'un original de Julio Antonio; el monument a Allende (veg article); el monument al metge Dr. Ferran, descobridor de la vacuna contra el còlera, i un enorme estany, a la cota inferior.
A finals de l'any 2022, l'Escola de Lletres, conjuntament amb altres entitats cíviques, van instal·lar-hi un recorregut amb rètols que il·lustren diferents arbres i plantes, amb poemes escrits per poetesses tarragonines.
Descripció imatges:
- Imatge 1: Maqueta de l'"Auditorium" del Camp de Mart. Arquitecte Manuel Lamich. Any 1962. AHMT
- Imatge 2. Estany circular a la part més baixa del parc. És un dels més grans de la ciutat
