Descripció
Edifici de dos pisos d'altura, planta baixa i golfa. Presenta un ampli vestíbul d'entrada i pati interior amb esplèndids esgrafiats que fa cantonada amb els carrers Puig d'en Sitges i la plaça de Sant Antoni. En un dels arcs hi ha gravada la data: 1611.
El renom té un resó evident de broma, perquè les dimensions i els acabats del casalot li donen una aire de palau urbà, ben lluny de persones amb escassos mitjans de vida.
Amb façana en aquesta plaça i encastada al mur del pati (ben arbrat i amb un jardí generós) es troba la Font de l'arquebisbe Armanyà, una de les que es van posar a la ciutat en arribar-hi l'aigua, colossal obra iniciada per Santiyán i acabada pel seu successor, Armanyà (veg. Aqueductes). El 1798 es van inaugurar les fonts públiques; la de Cal Pobre, dita de Sant Antoni, tallada amb jaspi de Tarragona, amb gran qualitat formal tardo-barroca.
Al s. XX, Josefina Gaspar, vídua de Bertran, mestressa del Cal Pobre, es mostra ben activa en la vida social de la ciutat. Serà la presidenta de l'Associació d'Antigues Alumnes del col·legi de la Presentació, que l'any 1957 en restauraren la Capella (veg. Presentació).
Descripció imatges:
- Imatge: estat actual (any 2019) de Cal Pobre, amb la buganvíl·lea del jardí florida, i la font de Sant Antoni, en primer terme
