Descripció
Els canvis d'ús, i de nom, són exemple viu de les transformacions que s'operen en els grans edificis.
El primer edifici l'edificà l'Orde dels Mercedaris, en instal·lar-se a Tarragona al s. XIII. Ja les acaballes del XVII, l'arquebisbe Josep Sanchís (que pertanyia a l'orde dels mercedaris) construeix un edifici de nou, amb capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, on encara es pot veure l'escut de l'arquebisbe. Aquest edifici serà el que, amb moltes modificacions, arribarà als nostres dies. Amb la desamortització de 1835, fou dedicat a usos militars, fins que el 1849 l'Estat el va cedir a la Diputació, que es va fer càrrec del convent transformant-lo en Casa de Beneficència.
El convent era en estat crític. Durant el s. XIX són constants les obres per millorar-lo, sense que mai hi hagi una actuació integral decisiva de rehabilitació. Els arquitectes Jordà (1854) i Barba (1860 i 1877) hi feren vàries obres. L'any 1914, l'arquitecte Ramon Salas hi va fer el projecte per adequar-lo a les exigències sanitàries de l'època.
Es tracta d'una edificació compacta, de planta baixa i tres pisos, amb un gran claustre interior, actualment cobert d'una formidable claraboia. En el costat de Llevant, la construcció disposa de diverses plantes per sota de la rasant de la plaça de Sant Antoni, on hi ha la façana principal. Ha experimentat un bon nombre d'intervencions. És molt difícil, mancant estudis històrics-arqueològics aprofundits, determinar amb precisió el que és original del s. XVII-XIX i el que s'ha alterat posteriorment. No cal dir que tots els acabats interiors i els revestiments s'han renovat; en canvi, la composició de la façana és l'original o molt propera.
La Diputació, en els inicis de temps convulsos del s. XIX, va tenir vàries ubicacions provisionals: 1822, Palau de l'Arquebisbe; 1864, Convent de Sant Francesc, desamortitzat; 1836, Convent de Sant Domènec, també desamortitzat i compartit amb l'Ajuntament, fins a 1986, en passar a l'antic convent dels Mercedaris, després Beneficència.
Les transformacions que han deixat l'edifici tal com ara el podem veure s'inicien l'any 1978, quan l'arquitecte provincial, Josep M. Garreta Cusidó, projecte una intervenció integral dels patis de llevant del convent convertint-los en residència i centre de dia La Mercè. La situació de l'equipament, a una cota elevada, el fa molt visible en el perfil urbà, motiu pel qual l'obra va ser força criticada. L'any 1986 la Diputació s'instal·là a la Beneficència, també amb projecte de Garreta. Jaume Costa es va ocupar del projecte de convertir l'església en saló de sessions de l'ens provincial. En els anys successius, intervencions parcials de Xavier Olivé i Jaume Mutlló (ara arquitecte provincial, succeint al jubilat Garreta) van acabar de remodelar l'edifici.
Per motius de funcionalitat, la porta principal es va desplaçar des de l'eix quart d'obertures fins al sisè, més a prop de costat del mar. A més, considerant arquitecte i promotors que l'obertura principal era modesta, van afegir, a cada costat, una porta més, passant de l'arc de mig punt únic, a tres obertures, ornamentades amb pilastres i sota una cornisa clàssica. El resultat final és positiu: la composició global clàssica (obertures situades al mateix eix, amb composició minvant a cada planta) és perfectament visible; i també perquè les parts ennoblides (sobretot la portalada de pedra picada) es van executar amb molta cura en els detalls i amb materials genuïns, principalment la pedra tipus savinosa.
Descripció imatge:
- Imatge: Estat actual de la Diputació. Darrere són visibles els volums blancs escalonats de la residència, que pren inevitablement més protagonisme que l'edifici històric
