Descripció
La finca del Mas Sanromà, de considerable extensió, se situa al nord-est de la urbanització Cala Romana, per on es troba un dels seus accessos. El conjunt presenta tres habitatges diferents, gestionats pels diversos descendents; corrals i altres edificis auxiliars; i, el més interessant, la capella.
Consagrada a la Mare de Déu dels Desemparats (algunes senyores de la família s'han dit Empar) se li atribueix la data 1892; la família en va celebrar el centenari l'any 1992.
No es coneix l'arquitecte ni el mestre d'obres, però la forma es relaciona sense esforç amb la parròquia de Sant Pere del Serrallo, obra de Ramon Salas datada l'any 1879 (vg. article).
L'exterior de la capella és de disseny molt elaborat; tot fa pensar que els contractistes, o potser el propi Salas, es van esforçar per superar l'edifici del Serrallo. Millora els senzills arrebossats d'altres capelles de masos, com és ara la del Mas Veciana o la del Mas de l'Orovió (vg. articles), en ser de fàbrica de totxo vist. Els detalls ornamentals de pedra són molt propers a algunes obres de Salas (porta del Claustre de la Catedral, Casa Salas (vg. articles)).
Edifici d'una sola nau, amb la fàbrica d'obra vista, combinada, molt hàbilment, amb pedra picada, possiblement Floresta (Vinaixa, Lleida, utilitzada a finals del s. XIX a Tarragona, per la facilitat del transport amb tren).
La coberta, d'estructura de fusta, és de fort pendent (proper al 100%) revestida amb teules vidriades de color negre.
L'ús de la pedra està fet amb molta oportunitat: sòcol de llisós; permòdols dels arcs amb decoració gòtica; clau de l'arc d'obra de la porta; fris de motius vegetals resseguint la cornisa, amb el pendent de la teulada; damunt cada pilastra, que estan limitant el pla de la fatxada, un pinacle ben allargat, també de disseny gòtic; finalment, coronant el campanar central, una creu. Aquest darrer element, segons la memòria dels propietaris, va ser destruït per un llamp, i és l'única peça que ha estat substituïda de l'edifici original, ja en el segle XX. Finestres d'arc apuntat a les fatxades laterals donen claror a la capella.
A l'interior es destaca l'embigat de fusta de suport de la coberta, sense revestir; i algunes imatges, la més important el grup de l'altar major, de finals del s. XIX, possiblement d'Olot, de gran correcció formal, quasi hiperrealista: la Verge, amb Jesús al coll, emparant dos nens. L'altar és de talla de fusta envernissada i estofada amb or, formant un tabernacle gòtic amb tots els detalls corresponents. El terra és de paviment amb mosaic hidràulic molt ben conservat. La taula de l'altar, les llànties penjades, els reclinatoris, així com un seguit de quadres religiosos interessants, completen la decoració interior.
Envoltada d'espesa vegetació, en la seva major part autòctona, és un exemple genuí d'arquitectura religiosa privada de qualitat.
Descripció imatges:
- Imatge 1: Fatxada principal
- Imatge 2: Detall del permòdol de suport de l'arcada d'entrada
