Descripció
El Mas de l'Oròvio estava situat en una finca de dimensions considerables en comparació amb les parcel·les del voltant. La finca combinava zones d'horta i de secà i es regava amb aigua de la mina de la Caràvia, una mina secundària i un pou propi. Hi ha constància d'un edifici força gran que l'arquitecte Monravà va millorar i ampliar cap als anys quaranta del segle XX, afegint porxos a la façana de llevant del pis primer. A la façana principal del mas hi figurava la inscripció Buenos Aires, pintada. També comptava amb una torratxa, tot i que no sembla que fos una fortificació antiga incorporada al mas. L'edifici principal va ser completament enderrocat abans dels anys 80 del segle XX, excepte la capella, que es conserva.
Com altres capelletes dels masos tarragonins, aquesta té un aire neogòtic, amb una portalada d'arcuacions de mig punt i arquets llombards sota la cornisa de la façana, que es remata amb una diminuta espadanya. La coberta, de dues aigües, és de rajola. Les façanes són arrebossades i pintades; i al timpà hi ha una pintura restaurada del Sagrat Cor, advocació de la capella. Són remarcables els tres graons de l'entrada, fets de pedra picada, possiblement procedents del Llorito.
L'interès de la capella rau a representar una època d'estabilitat econòmica, cap als anys 20, quan algunes famílies benestants de Tarragona van invertir a millorar les seves propietats fora de la ciutat, utilitzades principalment com a residències d'estiu per fugir de la calor urbana. Actualment, la capella és una referència pel barri de l'Albada (veg. article), un assentament urbà modern d'una certa qualitat, que considera aquest temple un monument emblemàtic amb tota propietat.
Descripció imatges:
- Imatge 1. La capella, vista frontal.
- Imatge 2. La capella, vista lateral.
