Descripció
En els monuments més clàssics, predominen les imatges masculines, que representen la força, l'heroisme, i altres virtuts atribuïdes convencionalment a l'home, en detriment de la dona. Tarragona és excepcional en aquest aspecte: la representació de la dona hi és present des d'èpoques històriques, en imatges religioses i al·legòriques de tota mena.
La imatge més antiga que es conserva és la de la deessa Minerva (segle II aC), a la muralla romana (vegeu l'article Torre de la Minerva). Es tracta d'un relleu monumental encastat a la fortificació com una clara invocació als poders dels déus. Ocultada per un altre tram de mur posterior, va ser descoberta per una ensulsida fortuïta. Només ens ha arribat la meitat inferior del relleu, i es creu que va ser partit abans de tapar-lo amb el nou mur per no ofendre la deessa. Amb poc més de 100 anys es va realitzar, doncs, una inauguratio, seguida d'una desauguratio, cerimònies pròpies del protocol romà.
El 1820, la junta de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla va encarregar a Vicenç Roig i Torné una representació de la Constitució: una figura femenina portant un exemplar de la Constitució a les mans, que es va situar al coronament del frontó del Teatre Principal. Aquesta escultura després de moltes peripècies (veg. article), ornamenta actualment la plaça de la Constitució de Bonavista.
La representació més interessant de la dona, sense cap mena de dubte, és la Mare Tarragona, la figura central del monument als Herois de 1811. En contra del sentiment general de l'època, que tendia a representar armes i soldats, Julio Antonio va concebre una "pietat" moderna molt encertada. Aquesta obra ha estat objecte de nombroses representacions i reproduccions en diversos formats i materials.
En els darrers temps, la proliferació de murals pintats ha tingut la dona com a protagonista destacada. En remarquem dos: el mural Cosmos i el mural del Petó, situat al mur de contenció de la via del tren, al Serrallo.
Descripció d'imatges:
- Imatge 1. Passeig arqueològic: Restauració hipotètica de la Minerva (Hugo Prat).
- Imatge 2. Plaça de la Constitució: Escultura de Vicenç Roig, 1820.
- Imatge 3. Petó, Color Zone, Fumo Miles, mur de contenció de la via del tren, Serrallo, 2018.
- Imatge 4. Valentina Tereshkova, mural Cosmos, Btoy, Estanislau Figueras, 57, 2019.
- Imatge 5. Carrer Sant Josep / Apodaca, 23. Casa natal de Montserrat Abelló. Samantha Bosque, pintora, 2024.
