Descripció
Edward Bridgman, anglès i vicecònsol a Tarragona de la Gran Bretanya (veg. article del Cementiri dels Jans), es va associar amb l'enginyer anglès Wiliam Richards per crear la primera fàbrica de gas a Tarragona, l'any 1860. El seu fill, ja amb el nom catalanitzat, Eduard Bridgman, va ser el promotor de l'edifici l'any 1899. L'arquitecte Ramon Salas, en aquell moment en el cim de la seva carrera, el va projectar. El primer nom de la casa va ser el del seu promotor: Casa Bridgman. Al llarg de la seva història centenària, ha tingut encara dos nom més.
L'estricte ordre que distingeix les obres de l'arquitecte es veu en aquest cas està enriquit amb delicats detalls ornamentals, propers al modernisme. L'edifici Bridgman adquireix una imatge sòlida però amable. Desenvolupat en tres nivells, a la manera dels palaus clàssics, la façana principal, al carrer Méndez Núñez, presenta tres obertures simètriques, amb una portalada d'entrada en arc a la planta baixa, balcons a la primera, i una loggia alla toscana a la segona, molt justificada per l'esplèndida vista sobre el mar i el port - Paisatge molt millor al segle XIX que en l'actualitat, després que s'omplís el buit la pedrera del port amb l'aparcament primer i, després, amb l'edifici del Palau de Congressos). La cantonada de Méndez Núñez amb Pons d'Icart no estava edificada, deixant un jardí al nivell del pis principal, amb les vistes magnífiques esmentades abans. Els ornaments i la major part dels paraments són de pedra natural, llisós i calcària.
Durant la construcció dels fonaments, es va trobar un cap d'una escultura de Minerva, d'origen romà. Així, la casa va adquirir el seu segon nom: Casa de la Minerva. Es conserva una reproducció del cap de Minerva a l'edifici mateix (tallada en marbre, a escala engrandida aproximadament a 5:1, per l'escultor Bruno Gallart, any 1994), mentre que l'original és en una col·lecció privada dels descendents de Bridgman.
Per motius possiblement econòmics, l'acabament tan encertat amb la lògia no es va dur a terme quan les obres es van aturar l'any 1901. L'any 1935, Maria Eguinos, vídua de Bridgman, va vendre l'edifici a la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona. No cal dir que la Cambra va modificar l'habitatge original amb diverses intervencions projectades per l'arquitecte Antoni Pujol Sevil. Fins i tot es va proposar substituir l'edifici per un altre de diverses plantes d'altura, l'any 1953, cosa que, afortunadament, no es va dur a terme.
Entre els anys 1983 i 1985, ja amb projecte d'Antoni Pujol Niubò, amb l'ajuda en la direcció del seu germà Agustí, fills de l'anterior arquitecte, es van fer les reformes que deixaren l'edifici tal com el veiem avui. Recuperats el dibuixos originals de Salas, retrobats l'any 1975, es va construir la lògia de la segona planta, amb l'escut central de la Cambra. A més, es va eliminar el jardí de la cantonada, que ara és un petit aparcament, tot i que s'ha conservat la paret original de la façana. Encara es reconeix el volum pensat per Salas.
Actualment, l'edifici porta un altre nom: Cambra de la Propietat.
Descripció imatges:
- Imatge 1: Fotografia ca.1970. Es veu la segona planta de l'edifici inacabada. Arxiu CPUT.
- Imatge 2: Estat actual de la planta baixa amb la porta de l'aparcament.
- Imatge 3: Estat actual. Façana.
Descripció plànol:
- Plànol: La façana segons el projecte d'Antoni Pujol Sevil. Arxiu COAC.
