Descripció
Edward Bridgman, anglès vicecònsol a Tarragona de la Gran Bretanya (vegis article del Cementiri dels Jans), es va associar amb el també enginyer anglès Wiliam Richars, per fer la primera fàbrica de gas a Tarragona, l'any 1860. El fill, ja amb nom català, Eduard Bridgman, va ser el promotor de l'edifici l'any 1899. L'arquitecte, Ramon Salas, aleshores al cim de la seva carrera, el va projectar. El primer nom de la casa va ser el del seu promotor: Casa Bridgman. En la seva història centenària en tindria encara dos més.
L'estricte ordre que distingeix les obres de l'arquitecte, en aquest cas està enriquida amb delicats detalls ornamentals, a la frontera amb el modernisme. L'edifici Bridgman adquireix una imatge seriosament projectada, però amable. Desenvolupat en tres nivells, a la manera del palau clàssic: la fatxada principal, al carrer de Méndez Núñez, té tres obertures simètriques, amb portalada d'entrada en arc a la planta baixa; balcons a la primera; loggia alla toscana a la segona, molt justificada considerant l'esplèndida vista sobre el mar i el port. (Paisatge molt millor en el s. XIX que en l'actualitat, després que s'omplís el buit la Pedrera del Port amb l'aparcament primer i, després, amb l'edifici del Palau de Congressos). La cantonada de Méndez Núñez amb Pons d'Icart no estava edificada, deixant un jardí al nivell del pis principal, amb les vistes magnífiques abans dites. Els ornaments i la major part dels paraments don de pedra natural, llisós i caliça.
En fer-se els fonaments, es va trobar una testa de Minerva, d'origen romà. Així, la casa va agafar el seu segon nom: Casa de la Minerva. Es conserva una reproducció en el propi edifici (tallada en marbre, a escala engrandida aproximadament a 5:1, per l'escultor Bruno Gallart, any 1994), mentre que l'original és en una col·lecció privada dels descendents de Bridgman.
Per motius possiblement econòmics, l'acabament tan encertat amb lògia no s'havia fet, quan es van aturar les obres l'any 1901. L'any 1935, Maria Eguinos, vídua de Bridgman, va vendre l'edifici a la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona.
No cal dir que la Cambra va modificar l'habitatge original, amb diverses actuacions, projectades per l'arquitecte Antoni Pujol Sevil. Fins i tot es va proposar de substituir l'edifici per un altre de vàries plantes d'altura, l'any 1953, el que afortunadament no es va dur a terme.
Entre els anys 1983 i 1985, ja amb projecte d'Antoni Pujol Niubò, ajudat en la direcció pel seu germà Agustí, fills de l'anterior, es van fer les reformes que deixaren l'edifici tal com el veiem avui. Recuperats el dibuixos originals de Salas, retrobats l'any 1975, es va bastir lògia de la planta segona, amb l'escut central de la Cambra. A més, es va buidar el jardí de la cantonada, que és ara un petit aparcament, tot i que s'ha conservat la paret original de fatxada: encara es reconeix el volum pensat per Salas.
Actualment, per tant, l'edifici té un altre nom: Cambra de la Propietat.
Entre els anys 1983 i 1985, ja amb projecte d'Antoni Pujol Niubò, ajudat en la direcció pel seu germà Agustí, fills de l'anterior, es van fer les reformes que deixaren l'edifici tal com el veiem avui. Recuperats el dibuixos originals de Salas, retrobats l'any 1975, es va bastir lògia de la planta segona, amb l'escut central de la Cambra. A més, es va buidar el jardí de la cantonada, que és ara un petit aparcament, tot i que s'ha conservat la paret original de fatxada: encara es reconeix el volum pensat per Salas.
Actualment, per tant, l'edifici té un altre nom: Cambra de la Propietat.
Descripció imatges:
- Imatge 1: Fotografia ca 1970, on es veu que l'edifici inacabat a la planta segona. Arxiu CPUT
- Imatge 2: Estat actual, amb la porta de l'aparcament a la planta baixa
- Imatge 3: Fatxada: estat actual
Descripció plànol:
- Plànol: La fatxada: segons el projecte de Pujol. Arxiu COAC
