Descripció
Fins fa poc, els murals pintats de gran format eren excepcionals, peces d'art alienes al paisatge urbà de la ciutat. El seu desenvolupament ha estat espectacular en poc temps, fins al punt que l'entitat Polígon Cultural n'ha inventariat més de 100 en el seu arxiu d'art urbà Shikuarat.
El primer mural el va realitzar l'artista Carles Arola, a la plaça dels Sedassos, l'any 1995 (veg. article), representant, amb tècnica d'enganyatall, una façana típica del centre històric, on hi apareixen els nanos del seguici de les festes.
A partir de l'any 1995, l'Ajuntament ha anat llançant campanyes per decorar mitgeres de la ciutat.
L'any 2001, l'artista Aroa Vilariño va crear el gran mural Escalada, a la mitgera del passeig de Sant Antoni i el carrer de la Portella, de 17 metres d'altura.
L'any 2002, es va realitzar un altre mural, al Serrallo, a la plaça del Bisbe Bonet, a prop de la parròquia. També és un enganyatall com el de Sedassos, on es representa la botiga que hi va existir, i es retrata un matrimoni que hi va viure. El disseny el va proposar Ramon Grau, i els pintors van ser Luís Sánchez Abelló i Rubén Aguilar. Restaurat l'any 2009 es troba actualment un bon estat.
El mateix any, 2002, també els artistes Aguilar i Abelló, van fer un mural commemoratiu de la declaració de Tarragona com Patrimoni de la Humanitat. Es va pintar completament la mitgera de l'última casa supervivent de la Baixada de la Pescateria. És una composició monocroma, amb el símbol del Patrimoni de la Humanitat, i un dibuix de la capçalera del circ romà.
L'any 2008, Arola va tornar a fer un enganyatall, cobrint completament la façana del número 7 del Portal del Carro amb motius de la vida i miracles de Sant Magí.
A partir de 2018, el Serrallo va ser objecte d'una sèrie de murals pintats que fan referència a la pesca, tret característic del barri. Aquesta col·lecció no para de créixer any rere any. El mateix any 2018, un grup de grafiters van decorar el mur de contenció de les vies del tren, prop del pont de la Petxina, d'accés al Serrallo. Destaca especialment el mural de Mireia Solé, El Petó, per la temàtica i l'execució realista.
El 2018, la façana de l'institut Antoni de Martí Franquès, al carrer Assalt, va ser decorada amb el mural més gran existent a la ciutat. El seu autor és Megan i representa el cavall de Troia desconstruït, cercant un paral·lelisme amb l'assalt de Tarragona l'any 1811.
L'any 2019, la grafitera BToy va pintar el mural Cosmos, destacant el nom de l'hotel proper. Decora la paret d'una estació transformadora i ens recorda l'època ja llunyana dels inicis de la carrera espacial, quan els russos deien "cosmonautes" i els americans, "astronautes".
El 2019, amb motiu del centenari de l'edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense (veg. article), l'artista barceloní Miquel Wert va pintar les arcades de la façana al carrer Fortuny, amb una grisalla de dibuix fotogràfic que representa espectadors que aplaudeixen.
El 2022, el pintor i arquitecte Edu Polo va crear el mural del seguici, representant les bèsties al mur de l'escola Saavedra, a la Via de l'Imperi, amb un marcat estil de còmic de línia clara. Poc després, l'any 2023, el mateix artista va pintar una recreació del mercat històric medieval a la plaça dels Cabrits.
L'any 2023, es va pintar el mural colossal Matrona a la mitgera del Teatre Tarragona que dona al carrer Girona. L'autor és l'artista madrileny conegut com El Rey de la Ruina, Antonio Arribas.
Descripció imatges:
Alguns exemples:
- Imatge 1. Panoràmica del mural de Wert, 2019, per la Cooperativa Obrera, carrer Fortuny, 23.
- Imatge 2. Detall del mural d'Edu Polo, 2023, mercat medieval, plaça dels Cabrits.
- Imatge 3. Mural de El Rey de la Ruina, 2023, al Teatre Tarragona, façana del carrer Girona.
