Descripció
Fins no fa gaire, els murals pintats de gran format, eren excepcionals, peces d'art alienes al paisatge urbà de la ciutat. El seu desenvolupament ha estat espectacular en poc temps de manera que l'entitat Polígon Cultural n'ha inventariat més de 100 en el seu arxiu d'art urbà Shikuarat.
El primer mural el va fer l'artista Carles Arola, a la plaça dels Sedassos, l'any 1995 (vg. article), tot representant, amb tècnica d'enganyatall, una fatxada tipus del Centre Històric, on hi guaiten els nanos del seguici de les festes.
A partir de l'any 1995, l'ajuntament va llençant campanyes per decorar mitjaneres de la ciutat.
L'any 2001, l'artista Aroa Vilariño executa el gran mural Escalada, a la mitjanera del Passeig de Sant Antoni i el carrer de la Portella, de 17 m d'altura.
L'any 2002, un altre mural, al Serrallo, a la plaça del Bisbe Bonet, vora la parròquia.
També és un enganyatall com el de Sedassos, on es representen la botiga que hi va existir, i es retrata un matrimoni que hi visqué. El disseny el va proposar Ramon Grau, els pintors foren Luis Sánchez Abelló i Ruben Aguilar. Restaurat l'any 2009 presenta actualment un bon estat.
En el mateix any, 2002, també els artistes Aguilar i Abelló, fan un mural commemoratiu de la declaració de Tarragona com patrimoni de la humanitat. Es pinta totalment la mitjanera de la darrera casa supervivent de la Baixada de la Pescateria. És una composició monocroma, amb el símbol del Patrimoni de la Humanitat, i dibuix de la capçalera del Circ Romà.
L'any 2008 Arola tornar a fer un enganyatall, revestint totalment la fatxada del número 7 del Portal del Carro, amb motius de la vida i miracles de Sant Magí.
A partir de 2018, el Serrallo serà objecte d'un seguit de murals pintats que fan referència a la pesca, tret característic del barri. Col·lecció que no para d'engrandir-se, any darrere any. El mateix any 2018, un seguit de grafiters decoren el mur de contenció de les vies del tren, vora el pon de la Petxina, d'accés al Serrallo. És molt remarcable, tant per la temàtica com l'execució realista el de Mireia Solé, el Petò.
2018, la fatxada de l'Institut Martí Franquès al carrer Assalt és decorada pel mural més gran existent a la ciutat. El seu autor és Megan, representa el cavall de Troia desconstruït, cercant un paral·lelisme amb l'assalt de Tarragona el 1811.
2019, la grafitera BToy va pintar el mural Cosmos, remarcant el nom de l'hotel proper.
Decora la paret d'una estació transformadora, i ens recorda la ja llunyana època dels inicis de la carrera de l'espai, quan els russos en deien cosmonautes i els americans, astronautes.
Decora la paret d'una estació transformadora, i ens recorda la ja llunyana època dels inicis de la carrera de l'espai, quan els russos en deien cosmonautes i els americans, astronautes.
2019, en motiu del centenari de l'edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconenses (vg. article), l'artista barceloní Miquel Wert va pintar les arcades de la fatxada al carrer Fortuny, amb una grisalla de dibuix fotogràfic, d'espectadors que aplaudeixen.
2022. El pintor -i arquitecte- Edu Polo fa el mural del seguici, representant les bèsties al mur del col·legi de Saavedra, a la Via de l'Imperi, amb un marcat estil de còmic de línia clara. Poc després, l'any 2023, el mateix artista pinta una recreació del mercat històric medieval, a la plaça dels Cabrits.
2023. Es pinta un mural colossal a la mitjanera del Teatre Tarragona que dona al carrer Girona. L'autor és l'artista de Madrid, de nom de guerra El Rey de la Ruina, Antonio Arribas.
Descripció imatges:
Alguns exemples:
- Imatge 1: Panoràmica del mural de Wert, 2019, per la Cooperativa Obrera. Carrer Fortuny, 23
- Imatge 2: Detall del mural d'Edu Polo, 2023. Mercat Medieval. Plaça dels Cabrits
- Imatge 3: Matrona, 2023, del Rey de la Ruina, Teatre Tarragona, Fatxada del Carrer Girona
