Descripció
Tarragona és una ciutat d'aigua escassa. La situació elevada del nucli ha obligat, des de sempre, a buscar solucions imaginatives per subministrar-la i repartir-la. Les més antigues, naturalment, les devem als romans. Van resoldre el problema amb dues captacions diferents: una des del Francolí, a través de l'espectacular Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable; i del Gaià, per un conducte llarguíssim, en part soterrani, reaprofitat en època moderna.
CAPTACIÓ DEL RIU FRANCOLÍ: anomenat Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Un pont majestuós, que assoleix 27 m d'altura i 217 m de llargada. Va ser bastit amb pedra col·locada en sec, sense cap morter de lligam. La seva estabilitat és admirable, passats els 2000 anys de la construcció, s. I dC. Fora del nucli urbà, és fàcilment accessible des de la carretera N-240, amb un correcte aparcament ex-professo. La gran finca que l'envolta conserva restes de la urbanització filantròpica feta, als inicis del s. XX per la família Puig i Valls: Porta d'accés, plantació d'espècies d'arbres especials, rètols i plafons commemoratius, en fi, diverses fites ornamentals i commemoratives, i restes d'edificis impressionants (veg. Mas dels Arcs).
LA CAPTACIÓ DEL RIU GAIÀ. L'altra captació romana es va fer en, molts trams, soterrada en galeries, i no en tenim gaires restes. Va ser parcialment reciclada en el s. XVIII, com es detalla més avall. Tot i això, en diferents situacions dels voltants de la ciutat són visibles restes de les conduccions, normalment de formigó, l'opus concretum que tan bé dominaven els romans (veg. dipòsit de l'Oliva).
L'AQÜEDUCTE DEL LLORITO. En el s. XVI, es va assajar una altra portada d'aigües, des de la font de les Morisques (ara, font del Llorito). Es van fer diversos intents, tots infructuosos, per l'escàs cabdal de la font, també per dificultats pel mal traçat de la conducció. De la intervenció en resta un fragment de l'aqüeducte, de dimensions considerables. És situat a la partida de les Terres Cavades, ben visible des del passeig Arqueològic o des de l'ermita de la Salut.
LES OBRES DE L'ARQUEBISBE. A les acaballes del s. XVIII, amb la promoció de l'arquebisbe Santian (i del seu successor Armanyà) i projecte de l'arquitecte Rovira, la conducció romana del Gaià es va aprofitar parcialment, portant aigües des de mines de Puigdelfí (ja a la conca del Francolí) fins als dipòsits del turó de l'Oliva. Des d'allí a la ciutat, amb un aqüeducte modern del que es conserva un bon tram, a la carretera del Cementiri i al carrer Escultor Verderol. Resten també les elegants xemeneies de ventilació del conducte enterrat, i diversos dipòsits intermedis. Aquesta portada d'aigües encara està en ús, subministrant un mica menys del 10% del consum urbà total. Tot un seguit de fonts dins el recinte emmurallat ajudaven a distribuir l'aigua: les dues fonts bessones de les escales de la Catedral, la font de la Pixa a la placeta de Sant Joan, i la font d'Armanyà, a la placeta de Sant Antoni.
CONDUCTES URBANS DE DISTRIBUCIÓ. Dins la ciutat es troben restes de conduccions de formigó romanes, per la distribució en xarxa de l'aigua portada pels grans aqüeductes i mines. Se'n conserven: a l'entrada del passeig Arqueològic; a l'avinguda de Catalunya, a l'alçada de Sant Antoni Maria Claret; a l'interior d'un aparcament privat a Fra Antoni Cardona (visible a través d'una finestra des de la via pública). Altres conduccions estan situades en espais privats i la seva visita si no impossible, és molt dificultosa. Molt remarcable és el conducte que passava per sota la muralla, en un túnel practicable per persones, sortint a la cantonada que formen el carrer Civaderia amb Albinyana. Aquest túnel va permetre proposar, als inicis del s. XX, ampliar-lo per fer una nova entrada a la ciutat, per sota terra. Idea que es va abandonar en projectar-se el passeig Arqueològic. (veg. Passeig Arqueològic).
Descripció imatge:
- Imatge: Aqüeducte de l'Arquebisbe
