Descripció
La figura de Martí va ser ben important, fins a nivell internacional. Però crida l'atenció la profusió d'elements que el recorden i celebren, sense comparació amb cap altre ciutadà il·lustre.
Antoni de Martí i Franquès, conegut també per Martí d'Ardenya, va nàixer a Altafulla el 1750, sembla que de manera fortuïta, ja que la família era de Tarragona, on va morir l'any 1832. Mogut per una inesgotable curiositat, va estudiar diverses branques científiques, des de la Botànica fins a la Física. Entre les seves recerques, la més interessant és la constitució química de l'aire, que li va proporcionar fama internacional. I un enorme i poc freqüent reconeixement de la seva ciutat.
AJUNTAMENT
Quan entre 1861 i 1865 es va fer el nou edifici de l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona (aprofitant les restes del convent de Sant Domènec, al seu torn bastit damunt les restes romanes del circ), es va encarregar als historiadors Bonaventura Hernández Sanahuja i Emili Morera Llauradó el programa iconogràfic per ornamentar la façana. A part de la notable col·lecció d'escultures, relleus i medallons, es va decidir posar, damunt la balustrada d'acabament de l'edifici, bustos de tarragonins notables. No hi ha referències del procés de tria, però és possible que provoqués més d'una discussió. Remarcar que en ser la província l'àmbit de la Diputació, els prohoms representats havien d'abastar tot el territori. Són nou, les dues ales de l'edifici no són de la mateixa longitud: Pau Orosi, Lluís Pons d'Icart, Vicenç Garcia (més conegut per Rector de Vallfogona), Pere Virgili, Antoni Gimbernat, Antoni de Martí, Pròsper de Bofarull, Joaquín de Santiyán, John Smith. Únicament els dos darrers, l'arquebisbe que portà l'aigua a la ciutat i l'enginyer que va projectar el port modern, no són tarragonins. Les escultures són obra de Bernat Verderol.
També es conserva a l'ajuntament, a la sala de tarragonins il·lustres (coneguda com dels penjats), un retrat del científic. Es deu al pintor Antonio Romero, i tot i dataraproximadament de primers del s. XX, la factura sembla de finals del s. XIX.
També es conserva a l'ajuntament, a la sala de tarragonins il·lustres (coneguda com dels penjats), un retrat del científic. Es deu al pintor Antonio Romero, i tot i dataraproximadament de primers del s. XX, la factura sembla de finals del s. XIX.
INSTITUT
En fundar-se, el 1849, l'Institut d'Ensenyament a l'antic Convent dels Franciscans, (Rambla Vella, veg. article) se li va posar el nom de Martí i Franquès. L'any 1970, l'edifici, en estat ruïnós, va tancar portes, i l'Institut es va traslladar a la nova seu del carrer Enric d'Ossó. El nou institut, inaugurat el 1978, va conservar només el claustre històric, repartint-se els espais entre del Centre d'Ensenyament i l'Arxiu Històric Provincial. Va prendre el nom de Lluís Pons d'Icart, que, curiosament, té també el bust damunt la balustrada de l'ajuntament.
CARRER
En desenvolupar-se l'eixample, que havia d'omplir el gran buit que separava el barri del Port del centre històric, es van anomenar els carrers amb personatges de la ciutat. El cardenal Cervantes, Pons d'Icart, el Governador González, i Antoni Martí Franquès. El seu carrer és continuació del de l'arquitecte Rovira (el dissenyador de la conducció d'aigua promoguda per l'arquebisbe Santiyán) i fa cantonada amb el de la Unió del Port, la principal via de l'Eixample.
CASA PAIRAL
CASA PAIRAL
L'any 1964 és va col·locar una placa commemorativa a la casa pairal de Martí, el carrer Santa Anna, 8. L'edifici era la seu de l'Escola d'Art de la Diputació. L'any 1976 es va traslladar al Campus Sescelades (veg. article). La casa Martí va ser restaurada (arquitecte: Jaume Mutlló) i convertida en Museu d'Art Modern, entre 1987 i 1990.
MONUMENT
MONUMENT
Els arquitectes barcelonins Jordi Álvarez i Ernest Minguillon van guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament. És situat a la plaça d'Orleans (ciutat agermanada amb Tarragona), davant l'institut que porta el nom del científic. Es va inaugurar el 1982. D'extrema senzillesa, totalment d'obra vista, la seva al·legoria és potent: una porta resta oberta cap endavant, cap al futur. La porta és en un extrem, la part massissa a l'altre, d'un fossat poc profund pavimentat amb còdols, que pot servir de banc.
PORT
PORT
El 1803, un fanal situat a la barana del dic de Llevant, davant el moll paral·lel, va servir a Martí de fita per les mesures del meridià, col·laborant amb els seus col·legues de París. El 1994 (restaurat l'any 2018) es va instal·lar un pupitre de planxa amb la inscripció gravada que ho commemora.
