Descripció
Interessants restes a l'interior (escalinata, murs) posen en evidència que en època imperial l'edifici, a més de ser una torre de defensa, allotjava sistemes de comunicació entre el Circ i la plaça de Representació del Concili Provincial, talment com la torre de Pilats (veg. Torre de Pilats), situada simètricament al costat oposat de la Ciutat Vella. Remarcar la magnífica escalinata romana, de graons del marbre local conegut com Santa Tecla, en un extraordinari estat de conservació; és visible des del carrer dels Ferrers, gràcies a l'oportuna col·locació d'una porta de vidre l'any 2021.
L'edifici va ser seu de la noblesa, a l'edat mitjana, conegut per Castell del Bisbe de Vic, dignitat que tenia algun privilegi concedit pel comte de Barcelona sobre la ciutat, abans que fos ocupada pels cristians. No consta que mai hi arribés a viure; d'aquesta època en resta un forn de ceràmica i algunes sitges, sens dubte relacionades amb el Pallol, a la mateixa plaça (veg. article).
Hi ha notícia que l'any 1802 es va inaugurar en el Pallol l'Escola de Dibuix, Nàutica i Matemàtiques, de la qual en van sortir molts professionals de la navegació. La documentació de l'època és confusa, dificultant la distinció entre les dependències que es van ocupar a la volta romana del Pallol i les de l'edifici del Castell del Bisbe. Sembla molt probable que van conviure espais d'ensenyament en els dos llocs, segurament de manera molt precària. Després de la destrucció en la guerra del Francès del Castell del Bisbe de Vic, es va refer l'any 1826 per fer funcions docents. L'ús com audiència data de 1892, quan tenim constància que l'arquitecte municipal, Pau Monguió, ha fet la recepció de les obres per a la instal·lació provisional de la institució. Hi va perviure fins a l'any 1973, quan es va traslladar al nou edifici de la Rambla del President Companys.
Revertit a l'Ajuntament, va servir per Facultat de Ciències Jurídiques fins a l'any 1999, en traslladar-se al proper Campus Catalunya (vg. article). Actualment acull un seguit de dependències municipals relacionades amb funcions culturals.
Tal com ens ha arribat, l'edifici presenta un envoltant classicista, propi de la primera meitat del s. XIX. Són remarcables la planta baixa de pedra, formant porxo, mentre que les dues plantes superiors estan ornamentades amb potents pilastres jòniques. Res no permet suposar que, en el seu interior, hi ha restes de dos mil anys de gran interès arqueològic i sorprenent estat de conservació.
Descripció imatges:
- Imatge 1: Les escalinates romanes de la torre
- Imatge 2: Estat actual de l'edifici, amb l'ordre clàssic gegant decorant els dos pisos superiors de la façana a la plaça del Pallol
