Descripció
Aquest gran edifici formava part, amb el Teatre i el Circ, dels espais habituals d'espectacles de les ciutats romanes. Tàrraco, capital d'una província prou important, conserva vestigis de tots tres. L'Amfiteatre, de finals del s I, és, en comparació amb els d'altres ciutats que ens han arribat, de mida intermèdia: 130 x 102 m, amb capacitat estimada de 14.000 espectadors.
Al s. III s'hi van martiritzar el bisbe de Tarragona Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. En record seu, s'hi va construir una basílica visigòtica al s. VI, aprofitant tota mena de pedres romanes, quan l'amfiteatre feia més de cent anys que estava amortitzat. Es va envoltar d'enterraments. Les cendres dels màrtirs es van conservar a l'església de Tarragona, fins que, en moments de l'ensulsida per les invasions mahometanes als inicis del s. VIII, el bisbe Pròsper se les va emportar, en els. Actualment, són en el monestir de San Fruttuoso de Capodimonte, a la Ligúria. Però aquesta és una altra història.
Al s. XII s'hi va sobreposar un altre temple, romànic. Successius usos (convent agustinià, després trinitari, presó durant el s. XIX i inicis del s. XX) i les reformes conseqüents, anaren erosionant l'edifici, que ens ha arribat encara visible però molt desfigurat. En abandonar els presos l'edifici, el 1916, es va fer un intent de restaurar el temple, que fracassà, precipitant l'ensulsida del cimbori. S'encetà una agra polèmica, que portà l'Ajuntament, el 1923, a volar amb explosius el que quedava de la volta i el cimbori del temple medieval.
Entre molts altres detalls, es remarquen tres curiositats:
2. En un dels fossars, més al Nord, es conserva una interessant pintura que és una ofrena a Nèmesi, la patrona dels gladiadors (reproducció, l'original és al museu Arqueològic).
Com la resta dels monuments romans de l'antiga Tàrraco, l'Amfiteatre va ser declarat l'any 2000 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Confrontant amb les restes, es va ordenar el Parc del Miracle, que feia d'unió entre la ciutat i el monument, acabat l'any 1956 (arquitecte: Josep M. Monravà), presidit per l'estany de la Font de les Granotes, amb tres divertides granotes que van acabar donant el nom popular al Parc (dit també de les tres ranes). Destruït per actes vandàlics i l'absoluta manca de manteniment, l'any 2010 (arquitecte: Eloi Balcells) es va inaugurar una nova ordenació, amb plantes i arbres relacionats amb la mediterrània i la romanitat, més algunes peces arqueològiques, però sense recuperar l'estany.
Són notables les escalinates que connecten la Via Augusta amb la plaça Cardenal Arce Ochotorena, salvant aproximadament 18 m de desnivell (veg. article Col·legi del Miracle).
Descripció imatges:
- Imatge 1: Gladiadors fent una ofrena a Nèmesi
- Imatge 2: El Parc de Miracle l'any 1955, encara en obres en la part superior. AHMT
