Els 10 millors llocs de Tarragona per fer excursions i anar a menjar la mona
Amb el bon temps, ve de gust sortir de casa i estar en contacte amb la natura. I Tarragona té un patrimoni natural i històric immillorable: els més de 10 km de cales i platges, els parcs urbans, els arbres monumentals, l’arquitectura rural i els espais naturals. Hi ha tot un seguit d’itineraris autoguiats que podeu trobar al web però nosaltres us presentem 10 propostes per passar el dia de la mona fora de casa sense moure’s de la ciutat.
1. Platja Llarga – Bosc de la Marquesa
La platja Llarga, com el seu nom evidencia, és la platja amb més extensió quilomètrica de la ciutat, 3 km de sorra fina i una amplada mitjana de 30 m. Conserva un aiguamoll i una zona de dunes que són Hàbitat d’Interès Comunitari protegit per la Unió Europea. Resseguint la platja, s’hi poden observar lliris de mar, melgons marins o estepes de duna.
Els dos quilòmetres del Bosc de la Marquesa estan declarats espai d’interès natural, amb 100 hectàrees de zona terrestre i unes 300 de zona de marítima. És un exemple de conservació del patrimoni natural únic: Aquest bosc de pi blanc mediterrani és propietat d’una marquesa que el va salvar de vendre’l a una constructora. S’hi poden trobar diverses espècies botàniques desaparegudes a la resta de Catalunya i restes bimil·lenàries com una antiga pedrera romana o, encara més antigues, fòssils d’antigues espècies de la zona.
Les roques de les platges Arrabassada i Savinosa estan erosionades per la força del vent i el mar. S’hi poden veure fòssils amb una antiguitat de més de 15 milions d'anys. Per damunt d'aquestes roques s'alça un petit búnquer de la Guerra Civil. Les vistes i les diverses espècies botàniques són l’atractiu de la zona. Al costat de les roques hi podeu trobar l’edifici de l'antic sanatori marítim, que va funcionar com a sanatori antituberculós des del 1927 fins a l'any 1929, hospital de campanya durant la Guerra Civil, i com a centre antituberculós del 1945 al 1969.
Per arribar a la zona del Comellar, passareu per antics camps d'avellaners, ara ocupats per pins blancs. Si ens hi fixem, veurem que entre els vells avellaners hi surten una gran quantitat d'alzines. En aquests prats podem trobar-hi fins a cinc espècies d'orquídies (només durant els mesos de març a juny, ja que tenen una vida molt efímera). On s'acaben els prats, trobem a l'esquerra l'alzina del Mas d'en Garrot, un arbre d'unes dimensions gegantines. És un indret ideal per descansar i per observar l'enorme capçada, d'uns 15 metres de diàmetre.
4. Parc Ecohistòric del Pont del Diable
El Parc Ecohistòric del Pont del Diable és un espai mediterrani, un indret de trobada, de contemplació, de gaudi, de reconciliació entre l’urbà i la natura, els barris i la ciutat, la història i el futur. La finca acull les restes del què va ser un jardí dissenyat i executat per l’il·lustre enginyer de monts tarragoní Rafael Puig i Valls. Tant per la seva proximitat a la ciutat, com per la presència d’un monument d’interès universal com és l’Aqüeducte de les Ferreres, conegut popularment com el Pont del Diable, així com pel caràcter forestal de la finca, sempre ha estat un referent per als ciutadans de Tarragona.
El Fortí de Sant Jordi, una de les millors construccions castrenses es va dur a terme per les tropes austriacistes que es van establir a la ciutat al segle XVIII, i el Fortí de la Reina, una construcció militar del segle XVIII, edificada durant la Guerra de Successió, tenien com a missió protegir la platja del Miracle davant un possible desembarcament enemic. Hi trobareu una zona peculiar força arbrada: Pins blancs, margallons i palmeres fan ombra i refresquen l'entorn. I també hi ha unes escultures de pedra de grans dimensions que representen cares.
El Parc Francolí és de nova creació, se situa a l'altura de Joan XXIII, en una zona d'antigues hortes. Cal destacar les zones de lleure i esportives, d'unes 12,7 ha, envoltades per la llera del riu i per un total de 70 espècies d'arbres, alguns dels quals formaven part d'aquestes hortes. També podem destacar els lledoners, les figueres, els pollancres, els freixes, els oms i els plataners. A l'últim tram del riu Francolí es poden observar una gran varietat d'ocells migratoris que visiten aquesta àrea fluvial; s'hi han descrit fins a 240 espècies d'ocells diferents. Aquest espai ofereix un ventall d'activitats relacionades amb la natura i el lleure a la vora de Tarragona.
7. Parc natural del Llorito
L'àrea ludicoesportiva del Parc del Llorito és al bell mig d’una àrea forestal, dins de l'anomenada Anella Verda. Ofereix la possibilitat de passar una jornada agradable amb la família i els amics, en un entorn inigualable i a prop del centre de la ciutat de Tarragona, amb un fàcil accés i amb una àmplia zona d'aparcaments per a vehicles. L'espai disposa de lloguer de taules i barbacoes per poder gaudir d'un dia a l'aire lliure en l'entorn del Llorito. També hi ha rutes per fer i la possibilitat de practicar esports d'aventura com la tirolina o el mur d'escalada i, per als nens més petits, un parc infantil molt a prop de l'àrea de taules.
8. Ruta del Gurugú (o els Alts de la Bassa Closa)
Els Alts de la Bassa Closa és un indret rebatejat com el Gurugú, en record d’una cèlebre i trista batalla de la Guerra del Marroc. El Gurugú és el cim més alt (176 msnm) de Tarragona. La ruta per arribar-hi és ideal per caminar amb la família o els amics i per aturar-se en diferents punts del recorregut a menjar-hi la mona. El punt de sortida és la platja Arrabassada i la caminada s’inicia vorejant l’ITV i el Camp del Nàstic. Els camins que condueixen fins al Gurugú formen part de l’Anella Verda de Tarragona i transiten entre una zona boscosa ben extensa amb pins blancs que han ocupat el lloc als antics conreus de vinya i garrofers. Garrofers, marges de pedra seca i l’antiga vegetació de l’alzinar encara es poden trobar amagats entre els pins.
9. Platja de Tamarit i desembocadura del Gaià
A l’espai natural de la desembocadura del riu Gaià i platja de Tamarit s’hi han identificat més de 80 espècies d’ocells. A l’interior, el bosc de ribera està dominat pels àlbers, i més cap a la costa per canyes i canyissos, que s’estan substituint per replantacions d’arbres autòctons, com xops i salzes.
10. Parc de Sant Pere i Sant Pau
El parc ocupa una superfície aproximada de 13,67 hectàrees amb una part important de bosc natural i una altra part provinent de la recuperació d'un abocador, clausurat l'any 1995 i reforestat en etapes progressives. Aquesta zona verda va ser concebuda a finals de la dècada dels noranta, amb una darrera actuació al 2004 de noves plantacions i traçat de caminals.
