Demà, divendres dia 8 de novembre, es procedirà a instal·lar equips emissors als llocs que tot seguit es relacionen, per foragitar i controlar els estornells a la ciutat.

• 2 equips laterals de la Plaça Imperial Tarraco
• 2 equips a la Rambla Nova (davant del cafè Moto Club)
• 2 equips a la Plaça dels Infants
• 1 equip a la Plaça Josep Roig i Raventós

S’utilitza el crit d’alarma del mateix estornell i també crits d'altres aus. Els estornells són ocells gregaris que es comuniquen per mitjà de sons bucals, crits, xiulets i xiscles. Aquests crits expressen estats anímics de les aus que es comuniquen entre els individus i es comparteixen per tot l’estol.

Una de les crides pròpies de l’estornell, és el crit d’alarma. Aquest senyal ajuda al grup a protegir-se en comunicar la necessitat de fugir a tot l’estol, quan un individu o uns quants s’adonen de la proximitat d’un predador o un perill. Aquest crit d’alarma, si s’identifica i es reprodueix amb prou fidelitat a l'oïda de les aus (molt diferent de la humana), és el que permet foragitar els estols d’estornells. Per tant és un mètode totalment respectuós amb les aus que no els causa cap mal.

Els sons s’emeten mitjançant uns aparells emissors desenvolupats per Bioacústic, branca especialitzada en el control de plagues d’aus d’AMBIENS.

Aquests aparells són automàtics i funcionen amb energia solar. Tots els sons utilitzats són fruit de la recerca en comportament animal del seu equip de biòlegs. No s'hi val a utilitzar qualsevol so d'aquestes aus, sinó tan sols uns registres concrets que únicament la investigació i el coneixement acurat de les aus pot determinar.

Si es té l'experiència necessària, amb uns breus minuts d'emissió cada capvespre n'hi ha prou. Ben utilitzats no cal perllongar el funcionament dels emissors més enllà dels 10 minuts i ni molt menys durant tota la nit. En general, després de tres o quatre dies de foragitar als estornells, desisteixen.

Durant el període de novembre a març, un biòleg especialitzat en fa el seguiment i els ajustaments necessaris per assegurar l'eficàcia del sistema.

A Tarragona ja fa més de 10 anys que s’actua amb aquesta tècnica amb gran eficàcia. Alguns anys s’han censat més de 30.000 estornells en el conjunt dels diversos punts de la ciutat afectats.

Al nostre país podem distingir dues espècies d'estornell: l'estornell comú (Sturnus vulgaris), de plomatge negre amb petites taques blanques o rosades i l'estornell negre (Sturnus unicolor) de plomatge completament negre.

L’estornell és un ocell gregari, que s’alimenta d’insectes i cucs a l’estiu i de fruits quan no troba animals petits. A la tardor i a l'hivern es reuneixen en grans estols tant a l’hora de menjar com per al repòs nocturn. Aquestes concentracions poden devastar alguns cultius, sobretot oliveres i altres fruiters i per altra part, poden degradar els espais urbans on s’arreceren per passar la nit com parcs, passeigs o jardins.

A la primavera s’aparellen per a criar, buscant per a fer niu les teulades. Prefereixen les cases abandonades, però també resulten afectats els habitatges ocupats. Aixequen les teules i expulsen als pardals i altres ocells menys forts. Els seus xiulets característics els identifiquen amb facilitat.