Aquesta mar compartida per totes les cultures que envolten la Mediterrània ha estat una font inesgotable de llegendes de tota mena ja siguin mitològiques on homes i déus es feien un camí per aquesta mar brava i terrible buscant el retorn i la salvació, ja siguin romanços i llegendes de mariners on la fantasia i la realitat s’han fos en benefici d’un imaginari col·lectiu. La vida i la mort els ha acompanyat al voltant d’una mar que ha estat l’origen i el punt d’arribada.

L’aigua, símbol de puresa, també ha aportat tranquil·litat a aquells qui l’han contemplada i hi han vessat un mar de sentiments fets paraules que encara ressonen com les onades que topen contra aquestes roques dels Cossis.

Retorn

Asseguda d’esquena a la muntanya,
contemplava el mar
i la mà,
sempre la mà viva d’homes i dones.
Però així com la roca es desprèn,
vençuda pel pes de la neu,
o així com la corda deslliura la barca
per l’impuls massa fort de l’onada,
així ha estat d’inevitable el meu retorn.
I ara, aquí, replantada
damunt aquesta assedegada terra,
us he vist passar,
tots vosaltres.

Montserrat Abelló Soler. Retorn, fragment, dins Vida diària, 1963 dins d’Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 Barcelona: Proa, 2002.